Renego amb força d'aquesta tendència que vol reduïr l'experiència sensorial, multidimensional ---i profundament subjectiva--- que ens generen els bons vins, degustats ens l'ocasió apropiada, a una única dimensió.
Una poesia de 100 punts o una posta de sol de 100 punts són termes ridículs, que cap persona culta no gosaria utilitzar. De la mateixa manera, en un bon vi hi ha una multiplicitat de matisos que, si som capaços de discernir-los i apreciar-los, poden donar lloc a una experiència remarcable. Però aquests matisos no es deixen encabir fàcilment en un esquema lineal, numèric, objectivable.
Dic això a rel del Manyetes 2005 que formava part del darrer tast del nostre grup. Un vi excel·lent que, possiblement, no formarà part de les "llistes dels millors Priorat", però que ens va enlluernar a conseqüència, principalment, de la seva fidelitat a un estil i un país concrets. És el vi menys conegut (no pas el "segon vi") del Celler Clos Mogador, de Gratallops, on en René Barbier encunya alguns dels vins més grans del nostre país.
Els aficionats al vi tenim un deute infinit amb en René Barbier i el petit grup de pioners del nou Priorat. Tenir al costat de casa el bé de Déu dels vins del Priorat ---del Clos Mogador a L'Ermita, passant pel Vall Llach, el Clos Martinet, el Doix o el Clos Erasmus--- és un privilegi. D'altra banda, en el creixement ---potser excessivament accelerat--- que sotragueja el Priorat d'avui, hi trobem un afany, perfectament legítim, de buscar un cert "nou estil" que alguns titllen de "més internacional". Afortunadament, aquest Manyetes (i molts d'altres) mantenen uns paràmetres prioratins estrictes. Digueu-ne "terroir", si voleu. El cas és que la degustació del Manyetes 2005, que recomano amb ple convenciment, ens va confirmar, si és que mai cap de nosaltres ho havia posat en dubte, que el Priorat existeix i és un referent universal.
