Una hora, o potser força més, és el temps que vaig passar a la fresca sala de criança del celler Mas Llunes, de Garriguella, envoltat de les bótes que contenen el gran trencaclosques de la collita de l'any passat: garnatxa i carinyena de vinyes joves i de vinyes velles, syrah, cabernet sauvignon i cabernet franc... En un ambient de gran quietud en que el temps semblava haver-se aturat, vaig gaudir del privilegi de poder anar coneixent una a una les diverses peces amb que es construirà, un dia, el Rhodes 2008 i l'Emporion 2008.
Ja he explicat en algun altre lloc d'aquest blog la importància que dono a aquest celler de Garriguella, relativament nou, però amb un projecte molt atractiu i sòlid. És cert que els vins del Celler Cooperatiu són cada any millors, però del paisatge de vinyes que em captiva cada cop que miro Garriguella des del Puig de la Malaveïna, n'han de sortir necessàriament vins d'un nivell superior: Avui per avui, aquests són els vins del celler Mas Llunes.
Mentre el senyor Antoni Roig m'anava comentant les virtuts de cada partida, les característiques de cada vinificació (i, podem dir-ho també, els problemes de la comercialització del vi de l'Empordà), jo anava tastant amb delit uns vins que, tot i estar encara a mig camí de la seva "educació" o "criança" ---élévage---, ja em fascinaven per la seva personalitat i la seva perfecció. Si, en el moment crucial de fer encaixar totes aquestes peces, l'art del "faedor de vi" ---el winemaker---, mogut pels astres o per Baccus, sap fer-les ressonar en harmonia, crec que veurem uns vins del 2008 del bo i millor.
Mentre esperem l'arribada d'aquests vins del 2008, que tot fa pensar que seran magnífics, he de comentar els tres vins negres que aquest celler comercialitza en aquest moment i que són els que he pogut tastar aquest estiu:
El Cercium 2007 és un vi de criança curta que apareix per primer cop en aquesta collita. Té un bonic color roig viu. Al nas no és molt expressiu, però a la boca és frec i saborós, molt pur i amb una bona dosi de fruita. Agradable i ben equilibrat, té un cert caràcter. M'ha agradat molt.
L'Emporion 2004 és un vi concentrat i potent, amb una bona estructura, un vi seriós, de bona classe. Però, en la meva opinió, el Rhodes 2005, sigui per la bonança de la collita, sigui per un encert superior en la vinificació, sigui pel meu gust personal, m'ha semblat que li passa ben bé al davant. Diria que és el millor vi d'aquest celler i, potser, "el" meu vi d'aquest estiu. Té una bona densitat de color i un nas d'una certa potència, amb boniques notes d'espècies, animals, de cuir... A la boca és voluminós i amb caràcter, carnós, saborós, ple i madur. Concentrat i rodó, amb un bon final i uns tanins lleument dolcencs. Un vi que s'acosta a l'opulència, un vi preciós.
