Vull parlar de vi, com s'escau en aquest blog. Vull parlar de puresa en el vi.
Diria que aquest terme ---la puresa--- aplicat al vi, no l'havia sentit a dir fins ara fa poc, quan vaig començar a interessar-me pel món fascinant i complex del vi de la Borgonya. Recordo com una certa persona que hi entén força dels vins d'aquell país objectava que a un cert Bâtard-Montrachet que jo trobava extraordinari li mancava una mica de "puresa". O com un altre Chablis que m'enamorava sense saber perquè, era, per a ell, notablement "pur".Què deu voler dir, això de la puresa? Diria que, d'entrada, la puresa exigeix manca absoluta de contaminació. Per tant, res de res d'aromes intruses o esotèriques. També exigeix ordre, endreça. Finalment, un vi pur tindrà un cert secretisme o, millor dit, una sàvia dosificació en el temps de les seves millors qualitats. Res de res, per tant, de focs d'artifici ni de grans explosions inicials amb que el vi et lliura, des del primer moment, tot el que du a dins.
Em sembla clar, doncs, que aquest concepte de puresa no s'escau gaire als vins més tradicionals i més valuosos del nostre país. Però tinc la sensació que hi anem anant. Vull dir que ja comencem a tenir grans vins catalans que, sense renunciar a la personalitat del seu terrer, comencen a ser més lineals, més purs...
N'haurem d'anar parlant...
