Des de la terrassa de Clos Mogador es veu el poble de Gratallops i, com a teló de fons, els graus del Montsant. Hi ha un jardinet on s'hi atapeeixen les plantes d'olor, que dominen sobre un fons de sentors de verema. Encara que aquí no s'hi fessin alguns dels millors vins del país, el lloc seria extraordinari. Però no he vingut per apreciar-ne la vista panoràmica (o potser sí?) sinó per conèixer millor aquest celler fonamental i les vinyes on neix d'admirable Clos Mogador i l'elegantíssim i personalíssim Manyetes. I ho faré de la ma d'en René Barbier (el fill), persona amabilíssima, que vessa entusiasme i coneixement.
En René comença duent-me a la vinya de Manyetes, d'una bellesa mineral i sòlida. Del vi que neix aquí ja n'he parlat en alguna altra entrada d'aquest blog, però ara en podria parlar amb molt més coneixement de causa. No només per haver trepitjat la vinya de Manyetes, a Gratallops, i haver escoltat les acurades explicacions d'en René, sinó perquè vaig tenir el privilegi, fa uns pocs dies, de fer un tast vertical de totes les collites d'aquest vi formidable, un tast presentat i explicat per en René Barbier (el pare).
Totes les collites de Manyetes, del 2001 al 2007! Quina experiència! Quina demostració irrefutable de la grandesa d'aquest vi i de com pot afinar-se amb el pas del temps! Quin plaer poder apreciar, amb l'ajuda de l'autor, les subtils variacions de l'obra en cada diversa anyada i, al mateix temps, la intrínseca persistència d'una personalitat pròpia i característica!
El tast va començar amb el 2005, viu i mineral, que es troba, diria, en un moment de transformació, en l'inici d'una nova etapa, i que sembla marcar un cert punt d'inflexió en l'estil d'aquest vi. El 2002 sorprèn per la seva qualitat i elegància en un any tan difícil. M'agrada per una certa linealitat i equilibri, pel seu nas múltiple i l'agradable sensació fresca que transmet. És cert que és el més dissonant de tota la col·lecció, però, si hi paro atenció, no hi manca l'esperit Manyetes. El contrast amb l'expressivitat del 2003 és extraordinari! Mineralitat, profunditat, pas de boca impecable, molt ple de tot, amb moltíssima fruita, molt gran. Així el descric a la meva agenda, amb unes notes imprecises que prenc a ma alçada, irreflexivament. Quan arriba el 2004, tots callem, impressionats. Cal afinar els sentits per tastar un vi de gran complexitat, cremós i mineral, fresc i saborós, amb una estructura monumental i molta molta vida per davant. El 2006 sembla que estigui encara una mica tancat i sembla que necessitarà més temps per començar a mostrar les seves capacitats. El 2007, amb una matèria impressionant, serà, de ben segur, molt gran, més endavant.
L'últim vi del tast va ser el 2001, l'any de les meravelles. Manyetes 2001! Un gran vi, molt afinat i complex. Viu, fascinant, fresc, profund! Un vi per anar tastant amb atenció i delectança, lentament.
No tinc cap dubte que, entre la visita al celler i el tast vertical, he après moltíssim sobre el Priorat. I, entre moltes altres coses, tinc més motius que mai per lamentar que els magnífics vins del Priorat s'estiguin consumint massa joves. Sap greu pensar en tantes i tantes ampolles que han desaparegut abans de créixer fins a la seva maduresa. Si tingués la capacitat de donar consells, demanaria que guardéssiu els grans Priorats, que tinguéssiu paciència, que gaudíssiu avui de tants vins com hi ha que demanen ser beguts en la seva joventut, i esperéssiu a que les grans ampolles hagin complert, si més no, el seu desè aniversari.
