De Barcelona a Haro hi ha més o menys la mateixa distància que de Barcelona a Avinyó.
A ambdós llocs s'hi fan vins extraordinaris.
No fóra natural, doncs, que ambdós ens interessessin per un igual?
Gevrey-Chambertin és més aprop que Corullón. A un lloc i altre hi trobem vins preciosos. No haurien de merèixer, uns i altres, la nostra atenció?
A banda i banda del nostre país hi trobem dos països amb algunes de les zones vinícoles més meravelloses del planeta. Per causes que, potser, són senzilles d'explicar i difícils d'argumentar, els vins d'un d'aquests dos països omplen les nostres botigues i les nostres taules i els de l'altre tenen una presència poc més que testimonial.
Aquest blog es diu "Vins De Catalunya" i, per tant, parla només de vins del meu país. Però de cap de les maneres no voldria que l'existència d'aquest blog s'entengués com una invitació a l'autarquia o a l'ostracisme vinícola. El bon aficionat al vi s'interessa, de manera natural, pels vins d'arreu del món, amb un èmfasi especial, en bona lògica, pels de les nostres vinyes i, en segona instància, pels de les vinyes dels països propers. El que ja no és tan justificable és que el consum de vins del país del país de ponent sigui diversos ordres de magnitud superior al consum de vins del país de tramuntana, essent com és que els mèrits vinícoles d'ambdós països són, com a mínim, comparables.
Omplo avui, doncs, la meva copa, amb un vi no-català. Potser un auster Moncerbal, un Aux-Brûlées precís com un tira-línies, un La Nieta de filigrana o potser un Pichon-Longueville voluptuós i encisador. Omplo la meva copa i brindo per la meravellosa multiplicitat calidoscòpica del terrers, de les vinyes i dels vins... Comencem, és clar, pels de casa nostra; trenquem l'estranya rutina que ens ha impedit veure (i beure!) més enllà d'Espanya; donem pas al Châteauneuf-du-Pape i al Savennières i, més enllà d'això, gaudim, dintre de les nostres limitades possibilitats, del bé-de-Déu de vins d'aquest món.
