
El dilluns 26 d'abril, un grup d'aficionats es van trobar a "La Cooperativa" de Porrera per tastar substàncies explícitament prohibides per la legislació de l'Estat.

No es tractava d'opiacis ni de derivats del cànnabis (Porrera...), sinó de vins. Era una mostra de vins excel·lents que tenien en comú els fets de procedir de les vinyes de Porrera i d'estar elaborats a partir de raïms de la varietat cari......

Per posar un exemple, és com si no fos legal escriure "queso de cabra" per no lesionar els suposats drets dels fabricants de formatge de la vila de Cabra del Camp, comarca de l'Alt Camp.
Malgrat aquest disbarat jurídic (l'enèssim!), aquest dilluns, els afortunats que ens vam reunir a Porrera vam tastar a pler el bo i millor que aquest cep honorable ens pot oferir. Els cellers de Porrera, en un dia radiant i càlid (fins i tot massa càlid per a un tast com cal) van oferir-nos una mostra del que hi ha a les seves bótes i els seus cellers, sempre partint de la carinyena. Tastar els 2009 i 2008 i apreciar-ne les virtuts i les potencialitats, a pleret, escoltar les biografies de cada partida, xerrar amb persones conegudes i amb persones acabades de conèixer, imaginar com aquests líquids aniran amorosint-se a les bótes, tastar els platillos que van servint la gent del Restaurant La Cooperativa... això i més és el que vaig poder fer aquest dilluns, gràcies a aquesta ferma iniciativa dels cellers de Porrera.
No puc repetir ara la llista de tots els vins tastats ni oferir-ne una descripció individualitzada que, com que l'ambient no convidava a prendre minucioses notes, seria més fruit de la meva imaginació que no pas d'observacions contrastables i concretes. Recordo haver tastat amb especial plaer la carinyena 2009 de l'Ester Nin, les carinyenes 2007 i 2008 de L'Encastell, tan diferents entre elles, i la carinyena 2009 de Mas Martinet. Clos Dominic ens va oferir un vi ja fet, carinyena 100%: l'extraordinària Selecció Andreu 2007, un vi monumental. I, de manera molt especial, em vaig sentir emocionat per la carinyena 2009 que ens va presentar Vall Llach i que, amb l'ajuda dels astres (és a dir, d'en Salus!), s'ha de convertir en un vi molt gran. Però n'hi havia molts més, i tots eren dignes de tast i tots eren delectables.
Un tastavins inepte com sóc jo no hauria d'atrevir-se a fer prediccions sobre el futur d'aquests vins, però sí que diré que la impressió que va quedar-me després del tast és que la carinyena de Porrera del 2009 té el potencial per esdevenir una anyada de primera magnitud....
...però n'haurem de dir samsó...
...o "mazuela"!
