Aquest blog que esteu llegint acaba de rebre el premi al millor blog vitivinícola català que concedeix la D.O. Catalunya.El que va començar com un simple desig d'escriure en veu alta pensaments i vivències purament personals a l'entorn dels vins, les vinyes i els cellers d'aquesta terra, ara resulta que és llegit per més gent del que jo imaginava i és valorat per persones que, sobre el món del vi, hi entenen molt més que jo.
Ho agraeixo a tothom. Al jurat del premi, evidentment, però també a totes les persones que m'heu felicitat personalment, als que heu enriquit aquest blog amb els vostres comentaris i, molt i molt, als que em llegiu. Ara sento més que mai la responsabilitat que les meves paraules us puguin aportar alguna cosa, per minsa que sigui.
Per festivar aquest premi he obert una ampolla de Léoville-Las Cases 1981. El vi era bonic, però havia superat clarament el seu millor moment i, per això mateix, m'ha proporcionat un excel·lent memento mori o, si voleu, m'ha recordat allò que diuen "és més fàcil arribar que mantenir-se". Aquest blog ha tingut, aquest dissabte, els seus quinze minuts de glòria. Algú ha dit en veu alta que "és el millor". Ara hauré de seguir escrivint i ara serà més difícil, perquè m'exigiré més a mi mateix. Vegem si me'n surto.
