No pas tota la culpa, però sí una certa part de la culpa del descens del consum de vi el tenim nosaltres, els que escrivim sobre vins als mitjans de comunicació.
De manera deliberada ---o subliminal--- hem transmès la idea que escollir un vi per a cada ocasió és una acció difícil, de gran compromís, i que per poder apreciar com cal un vi s'han de posseir unes habilitats sublims, a l'abast només d'una petita elit.
Tot això és fals i absurd i hauríem de sentir vergonya d'haver donat aquesta imatge del que realment és el gaudi d'una copa de vi.
Fa uns dies, un amic em deia: "m'agrada beure vi, però quan entro a una botiga, em sento incapaç d'enfrontar-me a escollir entre totes aquestes ampolles". Afegia "m'hauries de donar alguna idea, perquè això del vi és molt difícil".
I jo em dic: "Que malament que ho fem fet, tots plegats!"
Si jo tingués la capacitat d'aconsellar aquest amic meu i tots els que, com ell, se senten marginats d'aquesta bombolla vinícola que s'ha desenvolupat aquests darrers anys, vet aquí els que els diria:- Fear no more. Tot el vi és bo. No et pots equivocar. Entra a qualsevol botiga especialitzada i tria les tres o quatre primeres ampolles que trobis, dintre del teu pressupost.
- Tot el vi és bo. Ho torno a repetir. No et deixis enganyar pel que diem als blogs, ni pel que es diu a les revistes. El vi és bo. Tria el que vulguis. Compra'l i consumeix-lo. No el tinguis temps a casa: se't farà malbé.
- Escollir un vi és senzill. Molt més senzill que escollir una poma, un lluç o un meló. A les botigues, hi ha pomes farinoses i lloques, lluç estantís i melons abominables. El vi, en canvi, és un producte d'una qualitat inusual. Fixa't un pressupost, entra en una botiga-celler de vins de les moltes que hi ha al país i compra unes ampolles variades.
- Compra sempre ampolles diferents. No repeteixis. Si un vi t'agrada molt, pren-ne nota però, de moment, no en compris cap més ampolla. Ja et vagarà de repetir, un dia...
- Prescindeix, de moment, dels vins "cars". El preu d'un vi depèn de molts factors. D'una banda, depèn dels costos d'explotació (verema manual, agricultura ecològica, vinyes de coster, bótes noves...), però també de la llei de l'oferta i la demanda i de les diverses estratègies de màrketing. Més endavant, potser voldràs gastar una quantitat considerable en una ampolla ---amb el risc de sentir-te defraudat--- però, en aquesta primera etapa, tria vins d'un preu amb el qual t'hi sentis còmode.
- No esperis cap ocasió especial per obrir una ampolla. El vi, el bon vi, hauria de ser un producte quotidià. De fet, les grans festes no són pas les millors ocasions per apreciar els matisos complexos dels millors vins. Un sopar simple, de cada dia, i la teva parella i prou, són la companyia idònia per a una ampolla de vi.
- Olora llargament el vi a la copa. Ara et semblarà que ja m'he tornat a posar el barret elitista del set-ciències del vi. No. No és afectació ni elitisme: Una part importantíssima del plaer que pot generar el vi ens arriba a través del nas. Olora'l! Si més no, fes-ho quan no et miri ningú. Olora sense beure. Deixa que passi el temps, deixa que la copa s'ompli d'aromes. Tingues paciència.
- Beu el vi negre "fresquet". Una part immensa dels vins negres que consumim estan massa calents. Posa'l una estona a la nevera i treu-lo amb una certa antelació. No esperis que arribi als 20 graus. Obre'l i deixa que s'oxigeni una estona.
- No beguis el vi blanc glaçat. Espera una estona fins que perdi aquesta fredor excessiva.
- Aparca el Rioja durant una llarga temporada. Ja hi tornaràs més endavant. La "Riojitis" (el terme no me l'he inventat pas jo) de molta gent del nostre país és una gran obstrucció per a copsar amb precisió les virtuts diverses dels vins del nostre planeta Terra. És cert que el Rioja és un vi admirable, però també és cert que ---com pot passar amb el Xerès o el Borgonya--- és tan personal i característic, tan peculiar, que molts consumidors habituals l'han assumit com el paradigma únic del vi de qualitat. Cal trencar aquest malefici si volem obrir-nos a tot un món infinit de possibilitats. No vull ara estendre'm sobre aquest tema: hi tornaré en alguna altra ocasió. Deixem-ho només en una recomanació a l'aficionat principiant: aparca el Rioja durant un cert temps i descobriràs altres universos de plaer enològic. Quan ho hagis fet, potser tornaràs a beure ---un dia--- alguna ampolla seleccionada de Rioja, però ho faràs amb tot un nou bagatge d'experiències.
I he deixat pel final un desè consell, que potser és el més important de tots:
