El petit poble de L'Ametlla, a la Segarra, es troba enlairat sobre la Vall del Corb i gaudeix d'una panoràmica immillorable en tota la volta de l'horitzó. En dies clars, tot el Prepirineu català se't fa present, suspès sobre l'altiplà, i el conjunt paisatgístic és del bo i millor que el nostre país pot oferir.
En aquest indret, a uns 700 metres d'alçada, en una contrada coneguda tradicionalment com Els Comalats, hi ha les dotze ha de vinyes de cabernet d'en Jaume Bonet. Es tracta d'un projecte ---El Celler Comalats--- que es va posar en marxa a finals dels vuitanta i que mereix la nostra atenció. Com vaig comentar en aquest mateix blog, és un dels pocs cellers de la capçalera del Riu Corb amb personalitat pròpia, i és un celler que fa alguns vins amb unes certes singularitats que cal remarcar.
El conreu de la vinya segueix els principis de l'agricultura ecològica. La vinificació es fa a peu de vinya i el celler de criança es troba en un antic casal de Vallfogona. La producció, ja ho he dit, és absolutament monovarietal de cabernet sauvignon, una característica interessant, però que comporta també una certa servitud, i representa una aposta agosarada. El contrast tèrmic entre el dia i la nit és força elevat i la neu, mantes vegades, cobreix les vinyes. Més encara en aquest hivern del 2010, de tanta i tanta neu!Parlaré dels tres vins d'aquest celler que més m'han interessat. D'una banda, un Comalats 2009 "sense sulfits". Sí, tal com sona: en Jaume Bonet m'insisteix perquè tasti aquest vi i em garanteix que està elaborat sense addició de sulfurós. Molt s'ha parlat de si és o no possible fer un vi així però el cert és que aquest vi existeix i és expressiu, senzill, madur, llaminer i, no cal dir-ho, sense el mínim rastre de cap defecte.
Amb una copa d'aquest vi a la ma, em faig la pregunta que tantes vegades m'he fet: Si a les etiquetes és obligatori indicar el grau alcohòlic, per què no és obligatori indicar la quantitat total de sulfits? De cap manera em vull erigir en un apòstol de l'anti-sulfurós, però a mi em sembla que la simple menció "conté sulfits" que duen tots els vins (menys aquest) no és gens informativa, no us sembla?L'altre vi que vull comentar és el que el celler anomena Comalats Rosat 2009. I dic "anomena" perquè jo no el veig, gens ni mica, com un vi rosat. De fet, pel color seria un "claret" (qui recorda, en aquests temps de tanta sobre-extracció, les delícies del claret?) i, per les qualitats en boca, un vi de projecció lineal i elegant, fresc i amable, ben perfilat.
Finalment, tenim el Comalats Reserva 2003, un cabernet amb criança en fusta, potent i equilibrat, força tànnic, embolcallant i amb gran volum, un vi que s'arrodoneix moltíssim amb una bona oxigenació i que, per això mateix, recomano decantar amb prou antelació.
Si ara deixem Vallfogona i baixem riu avall, anirem trobant vinyes ufanoses i ens acostarem al poble de Nalec on hi ha un celler relativament nou que també aposta per una producció personal i diferenciada. És el Celler Analec. Treballen amb syrah, macabeu, ull de llebre i cabernet d'unes 20 ha de vinya pròpia. Fan cava (que no és "cava" en el sentit legal de la paraula, perquè la zona no està inclosa a la D.O. cava), un vi de criança curta anomenat La Creu i un negre que du el nom d'una de les vinyes del celler: La Romiguera.El vi que he trobat més interessant d'aquest celler és, precisament, aquest La Romiguera 2008, fet amb ull de llebre, syrah i cabernet. És ben equilibrat, fresc, i té un punt de sorprenent, amb un bon joc de fruita i fusta i un pas de boca prou fi.
Mentiria si digués que crec que els vins de Comalats i els vins d'Analec han arribat ja a la perfecció. Però sí que són vins, ja ho he dit, amb unes clares virtuts, i són cellers que cal encoratjar a seguir en la recerca de la qualitat i la personalitat.
