Ahir, 10 de juliol del 2010, vaig obrir la darrera ampolla de la collita 1975 que tenia al meu petit celler. Va ser un Imperial Gran Reserva 1975.
La collita del 1975 va ser memorable. Va ser la collita de l'any de la gran esperança, en que tot semblava possible. Va morir el gran sàtrapa satànic. I va començar el camí inevitable cap a la democràcia.
Catalunya va haver de renunciar a moltes aspiracions legítimes, però la seva lluita i el seu esperit pactista, i la complicitat de les forces progressistes d'Espanya ---on són ara, on són?--- va aconseguir que moltíssims espanyols que mai no haurien volgut abandonar el "Movimiento" acceptessin coses com ara aquestes:
La soberanía [...] reside en el pueblo
las distintas modalidades lingüísticas [serán] objeto de especial respeto y protección
La Constitución [...] garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades
las distintas modalidades lingüísticas [serán] objeto de especial respeto y protección
La Constitución [...] garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades
Aquest era el pacte, i no som pas els catalans els que l'hem trencat. Vàrem fer un esforç immens per "comprendre i estimar" (Espriu) els diversos pobles d'Espanya i va haver-hi una voluntat real d'anar plegats.
Ens avisen els homes savis que "Els llops no dormen, reposen, sabem-ho tots". I crec que ara tots tenim el cos i el cor ferit per les seves urpes, i hem vist com els seus ullals ensangonats han fet dernes el pacte. Comença ---és inevitable--- un nou camí cap a la plena sobirania.
L'Imperial del 1975 era deliciós, si us agrada gaudir del matisos terciaris que només el temps pot proporcionar. Vell, és cert, però encara amb una estranya força subtil i un pas de boca llarguíssim i gairebé melós. Records d'un gran vi que, malgrat tot, ja no sembla que pugui donar res més de si. Ara ja no en tinc cap més ampolla. S'ha acabat. Prou!
Com serà la collita del 2010? Mirant els nostres camps, mirant el nostre país, tot sembla indicar que podria ser una collita excel·lent. Ahir, era impossible no escoltar "les veus del vent per l'alta mar d'espigues". Quan el nou vi del 2010 sigui fet, en desaré una ampolla al meu celler, amb l'esperança de poder-lo beure, abans de marxar per sempre, en una Catalunya lliure i sobirana. Posem-nos ara a treballar els camps i les vinyes per aquesta propera collita!
Ens avisen els homes savis que "Els llops no dormen, reposen, sabem-ho tots". I crec que ara tots tenim el cos i el cor ferit per les seves urpes, i hem vist com els seus ullals ensangonats han fet dernes el pacte. Comença ---és inevitable--- un nou camí cap a la plena sobirania.
L'Imperial del 1975 era deliciós, si us agrada gaudir del matisos terciaris que només el temps pot proporcionar. Vell, és cert, però encara amb una estranya força subtil i un pas de boca llarguíssim i gairebé melós. Records d'un gran vi que, malgrat tot, ja no sembla que pugui donar res més de si. Ara ja no en tinc cap més ampolla. S'ha acabat. Prou!
Com serà la collita del 2010? Mirant els nostres camps, mirant el nostre país, tot sembla indicar que podria ser una collita excel·lent. Ahir, era impossible no escoltar "les veus del vent per l'alta mar d'espigues". Quan el nou vi del 2010 sigui fet, en desaré una ampolla al meu celler, amb l'esperança de poder-lo beure, abans de marxar per sempre, en una Catalunya lliure i sobirana. Posem-nos ara a treballar els camps i les vinyes per aquesta propera collita!
