Un château a l'Empordà?No exactament, però s'hi assembla força: Una masia senyorívola, amb una llarga història que es remunta, com a mínim, al segle XIII; lligada a les diverses vicissituds de la història del país i al conreu de la vinya i de l'oli; envoltada de vinyes i amb una entrada que és una avinguda flanquejada de xiprers que suggereixen acollença. I tot aquest conjunt elegantíssim el tenim situat a tocar del Golf de Roses, en un dels millors paisatges del nostre món petit.
Estic parlant del Mas d'en Coll, de Roses, un dels casals més significatius de l'Alt Empordà que ha estat, successivament al llarg de vint-i-dos segles, vil·la romana, torre de defensa, castell, masia, refugi i hospital. La història ens diu que el 1720 es va acabar de rehabilitar, més o menys tal com és ara, i que la família Coll hi ha conreat la vinya i l'olivera durant 13 generacions.
Si a tots aquests ingredients hi poguéssim afegir l'elaboració d'un vi de gran qualitat, ja tindríem el nostre petit château, la versió empordanesa de les admirables institucions de la Gironde.El cas és que a finals dels vuitanta és va replantar la vinya del Mas d'en Coll i crec que en alguna ocasió havia vist, en alguna lleixa d'alguna botiga, alguna ampolla escadussera que deuria procedir d'aquest celler. Mai no l'havia tastat, ni n'havia sentit cap comentari positiu que m'incités a fer-ho.
Ara, però, aquesta situació pot canviar radicalment.
D'entrada, el mas està sent restaurat a fons i ofereix un aspecte enlluernador. D'altra banda, pel que he pogut saber, el celler Espelt s'ha fer càrrec de l'enologia i ara acaba de sortir al mercat la primera collita d'una nova etapa que caldrà anar seguint de prop.
He tastat el Coll de Roses 2009 i el Coll de Roses Finca del Mar 2009 i ambdós m'han semblat força interessants.El primer d'aquests vins ---a base de Garnatxa i Ull de Llebre--- té una criança de cinc mesos en roure francès i és fresc i molt saborós, atractiu i llaminer. Potser al nas es queda una mica curt, però el conjunt és molt correcte.
El Finca del Mar 2009 s'elabora amb Garnatxa i Cabernet i té una criança de deu mesos en roure francès. El nas es mostra molt tancat, però això potser és degut a que no ha passat prou de temps a l'ampolla (és un 2009!). A la boca té volum i pes i, tot i la seva joventut, no presenta arestes i se li endevina una certa opulència, una certa solidesa. M'ha agradat força.
Caldrà seguir de prop l'evolució d'aquest nou projecte empordanès. Ara per ara, tenim com a actius la història de l'indret, la bellesa del seu paisatge i la bona qualitat que apunten els vins de la primera collita d'aquesta nova etapa. La resta, per a mi, són incògnites. No sé quines són les intencions del celler Espelt ni quin lloc ha d'ocupar el Coll de Roses en el seu catàleg de vins. Ara per ara, el Mas d'en Coll és només un "decorat", perquè tota la vinificació i la criança es fan al celler Espelt (si ho he entès bé). No sé si es vol anar cap a una vinificació i criança específiques, independents de la resta dels vins d'Espelt i fetes in situ al propi Mas d'en Coll, o bé si el vi no és més que una excusa per promocionar el Mas com a equipament d'hoteleria.
Ho haurem d'anar veient a mida que es succeeixin les collites.
