El record de l'efecte que em va fer tastar, fa un temps, la primera collita de Vinyes d'Olivardots, —l'excel·lent Gresa 2006, del que ja vaig parlar en el seu moment en aquest bloc— em feia esperar amb delit la nova collita. En la meva modesta opinió, vaig veure en aquell vi l'inici d'un projecte que podria ocupar una posició substantiva en els vins de l'Empordà.Vaig tenir la sort que la Carme —propietària i factòtum— d'aquest celler espectacular m'expliqués, mentre tastàvem el Gresa 2007 i altres coses que ja diré, la filosofia, els projectes i les realitats que surten d'aquest racó de Capmany que es coneix amb el nom de Paratge Olivardots. Era un dia de finals d'agost, els raïms estaven turgents i la calor era intensa.
Avui, en un dia força fred de novembre, he obert una altra ampolla d'aquest vi i ara mateix el tinc encara a la copa. Conté, pràcticament a parts iguals, Garnatxa, Carinyena, Syrah i Cabernet Sauvignon. La Carinyena, en particular, procedeix d'una vinya vella que té un rendiment baixíssim. La verema i la vinificació es fan amb una cura extrema, seguint les directrius que va donar, en el moment de la creació del celler, en Josep Lluís Pérez.
El raïm es cull a ma en caixes molt petites, amb selecció gra a gra, i la verema es refreda així que arriba al celler (que, recordem-ho, és al bell mig de les vinyes); la fermentació es fa de manera combinada en inoxidable i en fusta (el que en francès se'n diu foudres) i per a la criança s'utilitzen bótes de roure francès de gra molt fi. Caminant pel celler s'observa una intensa focalització en la qualitat, sense solucions de compromís.
El Gresa 2007 que tinc a la copa emet un ventall d'aromes deliciós i complex, molt personal, força intens. Hi ha notes de flors i un fons de fusta molt lleu i molt agradable. És net i elegant, però molt ric en matisos, i convida a anar-ne gaudint de mica en mica, alentint el glop. A la boca, l'equilibri entre acidesa i intensitat de fruita és molt exacte i el vi és fresc. Sense ser, de cap manera, prim, té aquell pas de boca que concentra el pes en l'eix de la llengua. M'agrada molt. A mida que va rebent aire, creix una mica en volum i es fa, com és natural, més ufanós. Els tanins hi són presents, però són elegants. Al final del tast, com ja passava amb la collita anterior, hi ha un puntet amargós que no fa nosa. Crec que aquest 2007 és lleugerament més complex que el 2006.
Tot i que les vinyes i el celler estan lleugerament enclotats —passen fàcilment desapercebuts— pels finestrals de la sala de tast es veu la carena de l'Albera. La Carme em dóna a tastar una novetat del celler. Es tracta d'un Carinyena cent per cent que m'enamora. Diria que arreu del nostre país s'estan fent coses prodigioses amb algunes vinyes velles de carinyena. Al Priorat —no cal dir-ho— però també a l'Empordà. A nivell personal, crec que cada dia que passa m'atreuen més aquestes vinificacions de la Carinyena, sedoses, perfumades i complexes.
Aquesta carinyena de Vinyes d'Olivardots du el nom Vd'O 1.07. El dígit "1" fa referència a que és el primer vi de la col·lecció Varietats de Terrer. Se n'han fet només 2.585 ampolles i du el lema "Samsó - Pissarra". A la collita 2008 hi haurà, a més d'aquest Samsó-pissarra també un Sansó-granit. Es tracta de dues vinyes velles situades en terrenys allunyats i diversos. La de granit té més de cent anys i és a Capmany, prop del celler, i la de pissarra és a Vilamaniscle, a tocar de l'eix de l'Albera. He tastat els dos vins —encara a la bóta— i la diferència és espectacular. Serà un plaer poder comparar dos vins que, nascuts de la mateixa varietat de cep i criats com a germans bessons, mostraran amb claredat indiscutible la força del seu terrer.
