Hi ha vins que fan mal a la llengua. No pas per ser massa tànnics, ni massa àcids, ni picats. Fan mal a la llengua, de fet, abans d'obrir l'ampolla.
Avui he trobat un d'aquests vins i encara no me'n sé avenir. Encara no ho entenc. Estic parlant, ja ho haureu endevinat, de vins catalans que usen la nostra llengua de manera barroera o maldestra. Tots n'hem vist: Contraetiquetes amb textos de qualitat més que dubtosa, amb alguna —o moltes— incorreccions gramaticals o ortogràfiques.
També hi ha molts vins —ja hi estem acostumats, però no per això ens deixa de doldre— que, simplement, no utilitzen la llengua pròpia de la terra que, teòricament, haurien de representar. Ja sabem que vivim en un país on avui dia, com a tants d'altres, es parlen diverses llengües —del castellà al romanès, passant per l'àrab, l'anglès, l'amazic o el xinès. Però jo sóc dels que creuen que un producte tan lligat a la terra com és —o hauria de ser— el vi, s'hauria de comercialitzar en la llengua pròpia del país.
Però encara hi ha un cas pitjor. Les incorreccions gramaticals a les contraetiquetes les puc arribar a disculpar, a contracor. L'etiqueta que no és íntegrament en català em dol, però l'accepto amb resignació, pensant que un dia podrem capgirar —amb l'esforç de tots— aquesta situació que ens ofega com a país. Dic que hi ha un cas pitjor. Incomprensible, absurd:
Avui he vist una ampolla d'un vi que es diu així: SERRAS DEL PRIORAT. Textual. Es tracta d'un vi del celler Clos Figueras (sí, el celler es diu FiguerAS!), un celler que sap fer bons vins, però que hi ha alguna cosa important que no sap fer. O no vol saber fer.
Senyora Cannan, senyor Cannan (Chevalier de l’Ordre du Mérite Agricole): no els entenc. Ja el nom del celler em va semblar sospitós. Per què "Figueras" i no pas "Figueres"? Potser es tracta d'un patronímic que no s'ha volgut canviar per respecte a una certa tradició ancestral? Ho dubto. Per què "Serras"? Simple —i profunda— ignorància? O pretén fer escarn de la nostra llengua, senyor Cannan?