A l'Alt Pirineu hi havia hagut vinyes que feien vi per al consum local i conèixer la història de la seva desaparició fóra interessantíssim. No les va matar la fil·loxera. Potser el seu conreu va esdevenir inviable en alguna de les èpoques fredes que hem tingut —les petites edats glacials— o potser el que les va fer perdre va ser la millora de les comunicacions que va permetre dur amb més facilitat el vi de les zones més productives. No ho sé pas. El que és cert és que al Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, feia molts anys que no s'hi feia vi.
Fa quatre o cinc anys, un grup de pallaresos va començar a plantar vinya al Batlliu de Sort, amb la intenció de fer-hi vi de qualitat. Quan vaig conèixer l'existència d'aquest projecte, de seguida vaig voler parlar amb ells i visitar les vinyes. Fet i fet, jo sóc també mig pallarès i m'excita la idea d'un projecte que, a banda de ser singular, arriscat i engrescador, es fonamenta en un territori que conec i estimo especialment.El Batlliu de Sort és un vessant de muntanya que s'estén a ponent de Sort, entre la Noguera i les comes del Tossal Roi. L'alçada del terreny va dels set-cents metres de Sort als mil cent d'Olp i hi ha una barreja de sòls, amb una part important de pissarra. Al Batlliu hi ha els pobles d'Olp, Castellviny, Pujalt, Enviny, Llarvent, Bressui i Montardit (de dalt) i la carretera que els uneix ens permet visitar la zona de manera força còmoda. Ara bé: només a peu ens podrem fer una idea acurada d'aquesta petita comarca que fàcilment passa desapercebuda al turista distret que circula per la carretera del fons de la vall. Hi ha un circuit magnífic, ben fitat, que puja de Sort a Olp per entre la borda de Botja i la de Xica, segueix cap a Pujalt i Enviny i retorna a Sort per Bressui.
El celler es diu com aquesta comarca: Batlliu de Sort i es troba a la rehabilitada borda de Cebrià. Les vinyes —riesling i pinot noir— estan repartides en diverses finques i la seva situació les fa certament peculiars i fotogèniques. També han plantat una petita vinya experimental amb varietats diverses, per tal d'estudiar-ne l'adaptació a aquesta contrada.Els vins de la primera collita —una producció molt petita— estan ara en el procés de fer la fermentació mal·lolàctica en tres petits dipòsits d'acer inoxidable. Un dipòsit conté el riesling, un altre el pinot noir i el tercer conté ni més ni menys que ... pinot noir vinificat en blanc! La intenció del celler és poder oferir, potser després de l'estiu, dos vins. D'una banda, un cupatge de riesling i pinot noir, un vi molt original, amb una típica tonalitat de "pell de ceba" i amb unes qualitats aromàtiques que jo crec que seran espectaculars. D'altra banda, un pinot noir sense criança en fusta que, si les sensacions que vaig sentir al celler es confirmen, pot ser un vi decididament seductor.
Com podeu veure, la proposta és agosarada i aquests dos vins, si arriben a la seva plenitud, es diferenciaran clarament de la majoria de propostes que ara tenim al mercat. Espero amb interès el moment en que aquests vins del Pallars Sobirà hagin acabat la seva maduració. Crec que m'agradaran.
