Però no vull parlar de la teoria biodinàmica en tota la seva complexitat. Tampoc no estic capacitat per fer-ho. Vull parlar només d'un aspecte que, recentment, està adquirint una certa popularitat. Em refereixo a la teoria exposada en un pamflet que han publicat la senyora Thun i el seu fill i que s'ha convertit en un best-seller que està tenint una influència mediàtica espectacular en tot el món del vi.
El pamflet du el títol When Wine Tastes Best: A Biodynamic Calendar for Wine Drinkers i en ell s'extrapolen les teories biodinàmiques fins afirmar que el gust del vi varia segons els dies i que aquestes variacions depenen de les fases de la lluna i dels signes del zodíac. When Wine Tastes Best consisteix, essencialment, en un calendari on els dies de l'any es classifiquen en quatre tipus —relacionats, respectivament, amb les fulles, les arrels, les flors i les fruites— de manera que, simplificant, el vi ens semblarà millor en els dies d'un cert tipus i pitjor en els dies d'un altre tipus. De fet, els canvis de tipus no han de coincidir, necessàriament, amb el canvi de dia i, per exemple, podem estar en un dia "flor" —que, no cal dir-ho, potenciaria l'aroma del vi— fins la una del migdia i passar aleshores a un dia "fulla" —en que el vi es mostraria herbaci i desagradable.
Ens ho hem de creure, això? Es veu que molta gent s'ho creu, però la pregunta realment important és: és veritat, això?Si feu una recerca a la xarxa trobareu arguments a favor i en contra de la teoria de la senyora Thun, però ni uns arguments ni els altres tenen validesa científica:
Els qui no es creuen el calendari de la senyora Thun exposen que aquest calendari es basa en supersticions sense cap significat físic, com ara el zodíac. Tenen raó: els arguments de la senyora Thun no tenen cap valor científic, però convé recordar que una argumentació invàlida pot donar lloc a una conclusió correcta. Per exemple, si un endeví, a partir de l'exploració de les entranyes d'un ocell, conclou que la Terra és esfèrica, el seu raonament és absurd i/o a-científic, però la seva tesi és encertada. Per tant, si volem desmentir la teoria de la senyora Thun, de res no ens serveix atacar els seus principis, sinó que hem de plantejar-nos científicament si la seva tesi és correcta o no.
D'altra banda, els defensors del calendari-per-a-beure-vi acostumen a presentar "proves" del tipus "uns amics vam beure el mateix vi en un "dia fulla" i en un "dia flor" i ens va agradar molt més en el dia flor". És clar que aquest tipus de "demostracions" no compleixen els requisits que s'exigeixen a un estudi científic.
Una anàlisi estadística
És realment una llàstima que una qüestió com aquesta generi totes aquestes polèmiques innecessàries. És una llàstima, perquè aplicar el mètode científic a corroborar o desmentir una teoria com la que estem considerant és senzillíssim: N'hi ha prou amb aplicar un test estadístic anomenat "anàlisi de la variància d'un factor" que s'explica a qualsevol curs elemental d'estadística i que s'utilitza constantment en tots els àmbits, des de l'enginyeria a les ciències mèdiques passant per les ciències socials. De fet, el popular full de càlcul Excel ja du incorporades les eines per fer automàticament aquest test bàsic. En aquest test tenim un cert factor amb diversos nivells —en el nostre cas, el factor seria el tipus de dia, amb quatre nivells: flor, fulla, fruita i arrel— i una variable —en el nostre cas, la qualitat percebuda en el vi— i es tracta de decidir si hi ha diferències estadísticament significatives entre els valors de la variable en funció dels nivells del factor. Es tracta exactament del mateix test que utilitzaríem, per exemple, per decidir si hi ha diferències significatives entre l'acció de quatre fàrmacs per reduir el colesterol.
Per tal de poder aplicar l'anàlisi de la variància, cal començar fent una recollida de dades, que convé que sigui el més extensa possible. Caldria, doncs, aconseguir que un panell d'experts valorés una quantitat considerable de vins en dies de tipologia diversa. Introduint aquestes dades en un full de càlcul i fent-ne l'anàlisi de la variància arribaríem immediatament a una conclusió a favor o en contra de la hipòtesi de la senyora Thun.
Aconseguir aquestes dades seria laboriós i car. Afortunadament, aquestes dades ja les tenim a les nostres mans, perquè la Guia de Vins de Catalunya, Tast a Cegues inclou, per a cada vi tastat, la data de tast. Quan me'n vaig adonar, gairebé vaig posar-me a cridar "Eureka! Eureka!" perquè vaig veure que la solució del problema de la validesa del calendari-per-a-beure-vi de la senyora Thun estava al meu abast.
Vaig obrir un Excel, vaig introduir pacientment la data de tast i la puntuació dels vins, vaig classificar els dies segons el calendari Thun, vaig obrir la finestra "anàlisi de dades/anàlisi de la variància d'un factor", vaig prémer "enter" i la conclusió va ser...
Abans de donar la resposta —tinguem paciència!— convé fer algunes consideracions:
- No estem, de cap manera, plantejant-nos la validesa de la totalitat de les teories biodinàmiques. Un test estadístic mai no ho pot fer. Un test sempre ha de decidir sobre una única hipòtesi molt concreta, expressada amb la màxima precisió.
- En el cas que ens ocupa, la hipòtesi que volem contrastar és aquesta: (Hipòtesi H-1) Hi ha diferències significatives en la percepció sensorial d'un vi català en funció que es tasti en un dia flor, fulla, fruita o arrel. Per què "vi català"? Perquè la base de dades que utilitzem només inclou vins catalans i, per tant, no podem extrapolar a vins no catalans, si bé és d'esperar que els vins catalans no siguin cap cas especial i la conclusió a que arribem amb aquest vins catalans sigui vàlida per a tots els vins.
- En estadística, la certesa absoluta no existeix mai. Si llanço una moneda mil vegades i sempre surt "cara", hi ha motius estadístics per pensar que la moneda està "trucada", però una moneda ben equilibrada també podria donar mil cares seguides, encara que aquesta possibilitat sigui molt poc probable. La conclusió d'un test estadístic pot ser incorrecta, però la grandesa de l'estadística es basa en que la probabilitat d'error ha d'estar ben controlada. No voldria entrar en tecnicismes, però el nivell de convenciment que ha de generar un test es mesura per l'anomenat p-valor del test. Com més petit és el p-valor, més convençuts estem que la hipòtesi H-1 és certa. Un p-valor inferior al 5% ja dóna una certa credibilitat a la hipòtesi H-1, però en molts casos s'exigeix que el p-valor sigui inferior al 1%. En canvi, un p-valor gran (superior al 5%) descarta la hipòtesi H-1.
Doncs no, l'anàlisi de la variància no mostra diferències significatives entre els diversos tipus de dies. El p-valor és molt més gran que aquell 5% que es considera el màxim acceptable.
Ara bé.... el p-valor tampoc no és tan gran: 27%. Això m'ha fet pensar que, potser sí que hi ha alguna cosa que s'hauria d'investigar millor.
He fet el següent: he prescindit dels dies flor, fulla, fruita i arrel i he considerat només dies bons (flor i fruita) i dies dolents (fulla i arrel). Aleshores, els resultats estadístics sí que han estat espectaculars: Hi ha evidència estadística que les valoracions dels vins els dies bons són superiors a les dels dies dolents!
Possibles causes d'error
Tota aquesta anàlisi —i, per tant, les conclusions a que arribo— es fonamenta en una hipòtesi, que és l'aleatorietat de la distribució dels tastos de vins en el temps. M'explico: si els tastavins de la Guia —conscientment o inconscientment— haguessin tingut en compte el calendari de la senyora Thun a l'hora de planificar els tastos i, per exemple, haguessin reservat els millors vins per als dies "bons", això falsejaria completament l'anàlisi estadística. Llegint el blog de la Guia, hi ha com a mínim una instància en que un cert productor demana als autors de la guia que tastin el seu vi en un dia "bo" i els autors responen que ho faran.
Conclusions
- No s'observen diferències significatives entre les puntuacions dels quatre tipus de dies. (Anàlisi de la variància d'un factor amb N=671 i P=0.267).
- No s'observen diferències significatives ni entre les mitjanes ni entre les variàncies de les puntuacions dels dies "flor" i els dies "fruita". (N=381, test de comparació de variàncies P=0.33; test de comparació de mitjanes P=0.387).
- No s'observen diferències significatives ni entre les mitjanes ni entre les variàncies de les puntuacions dels dies "arrel" i els dies "fulla". (N=522, test de comparació de variàncies P=0.15; test de comparació de mitjanes P=0.403).
- S'observa una variància inferior en els dies "bons" (flor i fruita) que en els dies "dolents" (fulla i arrel). (Test de comparació de variàncies, N=903, P=0.0002).
- S'observa una mitjana superior en els dies "bons" (flor i fruita) que en els dies "dolents" (fulla i arrel). (Test de comparació de mitjanes, N=903, P=0.002).
- Amb un nivell de significació del 5%, podem dir que els vins tastats en els dies bons obtenen, en mitjana, 0.05 punts més que els vins tastats en els dies dolents.
- Aquestes conclusions només són vàlides si pressuposem aleatorietat en l'elecció dels vins a tastar en cada sessió de tast. La validesa d'aquesta hipòtesi és dubtosa.
Cal adonar-se, doncs, que, en el millor dels casos, el calendari de la senyora Thun podria ser responsable d'un augment mitjà de 5 centèsimes en la valoració del vi. Per exemple, podríem passar de puntuar un vi amb un 8.32 a puntuar-lo 8.37. És una variació totalment inapreciable, des del meu punt de vista. Jo no m'hi capficaria gens ni mica.
Acabem amb una anècdota
Fa anys —més de vint-i-cinc— jo estava parlant amb un pagès d'Alella i ell m'explicava amb vehemència la influència de la lluna en les tasques agrícoles. Els seus arguments i exemples eren tan absolutament clars que com més l'escoltava, més m'anava convencent. Quan ja hauria posat la ma al foc que tot el que ell m'explicava era irrefutable i veritable, ell em va dir, amb la contundència de qui explica un fet obvi que només un ignorant com jo podria desconèixer:
"És clar que tot això no val els dimarts: Els dimarts la lluna no compta!"
