Si hi reflexionem amb més deteniment, en canvi, sí que trobarem motius per a l'existència d'una certa correlació entre bellesa i qualitat. Per exemple, podem pensar en la bellesa de la vinya com a indicador de salut, d'adequació a l'entorn. També, com l'efecte d'un conreu acurat, de l'art d'un viticultor savi. També hi pot haver un tercer factor més intrínsec, més persistent: si veiem una vinya centenària en un indret inversemblant, una vinya que s'ha conreat durant decennis contra tota lògica, potser haurem de concloure que aquell sòl concret, aquell medi particular, alguna virtut deuen tenir per fer que els homes s'hagin obstinat en treure'n vi any rere any.
Aquest dissabte volia participar al Tast amb Llops de Gratallops, que començava a les 6 de la tarda (espero parlar-ne en un article proper) i vaig voler aprofitar el matí caminant per les muntanyes del Montsant. Vaig visitar, una altra vegada, el congost de Fraguerau —el nostre particular Grand Canyon. D'aquesta excursió, en parlo a un altre lloc. El cas és que, després d'aquesta caminada, vaig arribar-me a l'ermita de Sant Pau de la Figuera, que és un mirador extraordinari sobre tota la part més occidental de la comarca del Priorat.
Enfilada a la banda NO del turó de Sant Pau hi ha una vinya centenària, de pendent dretíssim, literalment penjada sobre el paisatge i oberta a una panoràmica impressionant. A la part més alta de la vinya, allà on el pendent és més fort, uns ceps antics, d'aspecte vetust, sembla que lluitin per donar encara algun fruit escadusser. A la part de baix, el pendent és potser una mica menys abrupte i la vinya és més jove. És una vinya com un balcó al Montsant o, millor, com un amfiteatre encarat a l'escenari on es desenvolupa l'espectacle. És una vinya espectacular. És la vinya d'on surt el vi Espectacle del Montsant.
Del vi ja n'he parlat en algun altre article. Avui volia parlar de la vinya. De fet, no en coneixia la ubicació exacta però, a partir d'alguna conversa amb en René Barbier, me n'havia fet una certa idea mental. Quan em vaig trobar al capdamunt d'aquesta vinya de Sant Pau i vaig mirar l'espectacle que s'obria al meu davant, vaig tenir el convenciment que em trobava exactament a l'origen del vi que se'n diu Espectacle.Sí, hi ha vegades en que la bellesa d'un vi es correspon amb la bellesa de la vinya d'on neix. Com va dir-ho en Miquel Martí i Pol: "Tot el que és bell incita a la bellesa".
