És per tot això que un dels tastos que més de grat m'ha vingut en aquestes darreres setmanes és el tast vertical de totes les collites dels vins de Cal Raspallet. D'una banda, les collites 2006 a 2009 de Improvisació. De l'altra, les collites 2004 a 2009 de Nun Vinya dels Taus. En total, 9 vins —tots els que han fet en aquest celler de Sabanell— alguns dels quals són, a la pràctica, impossibles de trobar. Pensem, per exemple, que la primera collita d'Improvisació va donar només dues-centes cinquanta ampolles —les que van sortir d'un únic ou de ciment on el vi es va criar.
Mai abans no havia tastat aquests vins. Certament, en coneixia els padrins: l'Enric Soler, propietari i sommelier extraordinari i l'Ester Nin, una de les viticultores més notables d'aquest país nostre. També sabia que el celler treballa amb una única vinya vella de xarel·lo de menys d'una hectàrea (darrerament, l'Improvisació incorpora també raïms d'una petita vinya del Garraf de quaranta-cinc anys). Tota la resta, ho he après a partir de les nou copes del tast vertical i de les explicacions de l'Enric Soler —clares i ben estructurades, amb una manera de dir les coses que denota experiència docent.A nivell general, podria parlar d'enologia i viticultura d'un rigor extrem —premsa neumàtica en atmosfera de carbònic, sense desfangats, sense sembrar llevats, sense provocar la malolàctica, sense estabilització, sense correcció d'acidesa, amb una tria acuradíssima de la fusta en que els vins es crien durant vuit o nou mesos...— però parlaré d'un altre concepte que em sembla importantíssim: L'Enric i l'Ester persegueixen fer xarel·los de criança reductius. M'explico. Ha estat una casualitat que aquest tast de Nun Vinya dels Taus coincidís amb la lectura d'un article de Chris Kissack al seu conegudíssim bloc en que parla de vins oxidats i vins oxidatius. En aquest cas, doncs, reductiu significaria el contrari d'oxidatiu: no només el Nun no tendeix a l'oxidació sinó que el seu estil —molt pur, molt estructurat, molt "vertical"— circula en la direcció contraria. Si llegiu l'article d'en Chris Kissack, ell us ho explicarà d'una manera molt més acurada del que podria fer jo.
Acabaré amb alguns apunts dels diversos vins, sempre limitats per la meva estreta capacitat.L'Improvisació 2006 no té criança en fusta i el nas potser denota l'agressivitat del ciment nou. A la boca és molt millor, amb una fluïdesa molt agradable. L'Improvisació 2007 —600 ampolles, el resultat d'un ou de ciment i una bóta— és un dels Improvisació més voluminosos, més persistents. Melós, fet, sense cap aresta, amb un nas complex que inclou algunes notes subtils de pastisseria. L'Improvisació 2008 —1.350 ampolles, també meitat en ciment i meitat en fusta— és tancat i dur en un primer moment, però passat un cert temps es mostra pur i lineal, interessant i estricte. El més jove, l'Improvisació 2009, és una delícia de fruita que, si tenim paciència, anirà incorporant matisos més i més complexos.
Quan acosto el nas al Nun 2004, hi ha un cert ensurt, perquè els aromes que m'arriben són poc agraciats. Després d'un temps, aquest problema desapareix, però el vi es mostra desgarbellat fins el punt que obrim una segona ampolla, clarament millor. El Nun 2005 és força peculiar, amb unes notes de mel, endolcides, amb un toc d'olivada i un conjunt que tendeix al fino amontillado (en el bon sentit de l'expressió!). El Nun 2006 és allò que en diuen un "show stopper": quan aquest vi apareix, el tast surt de mare. Quines sensacions d'equilibri, frescor, volum, estructura! Un blanc molt gran! El Nun 2007 s'assembla força al magnífic 2005 i potser l'arribarà a superar amb el pas del temps, perquè té una acidesa modèlica. El Nun 2008 és el més "borgonyó" del tast, en el sentit de l'exactitud i la puresa que sovint esperem en els millors blancs d'aquella regió admirable. Quina sensació de plenitud! El Nun 2009 és potser encara més perfecte, però jo diria que, ara per ara, està en una fase de creixement interior que el fa poc accessible.
Amb poques paraules: si parlem de xarel·lo i parlem de criança en fusta, la resposta és la Vinya dels Taus. L'Enric Costa i l'Ester Nin creen, amb la seva vinya de 0.89 ha, un blanc català d'excel·lència, de virtuts sòlides i sense concessions ni als focs d'artifici ni a la mistificació. He localitzat, en una botiga, un màgnum de Nun Vinya dels Taus 2008. Em serà difícil resistir la temptació de comprar-lo.
