El How To taste de la Jancis Robinson és un text que té força interès, però que no pot amagar que va ser escrit fa trenta anys —encara que la portada inclogui la menció "completely revised & updated"— ni tampoc pot amagar que està escrit des de l'ortodòxia britànica. Em refereixo a que dóna per sabut que l'objectiu final d'educar el tast ha de ser poder encertar a cegues la collita i el château d'un bordeus. És admirable que hi hagi persones que siguin capaces de fer això, però jo crec que el nombre de bons aficionats al vi que no aspirem —gens ni mica— a realitzar aquestes proeses és immensament majoritari.Dit això, és a dir, acceptant aquest biaix, cal admetre que aquesta "guide to enjoying wine" està escrita en un estil molt àgil que incita a la lectura, i conté una informació que, sense ser excessivament sofisticada, dóna de manera prou clara uns esquemes bàsics que més d'un tastavins inexpert (jo mateix) trobarà escaients i útils.
El llibre conté un gran nombre d'exercicis pràctics que —ai las!— requereixen vins força difícils d'aconseguir aquí on som. En resum, crec que aquest llibre es situa pel damunt de moltes mediocritats que hi ha a l'apartat de vins de les nostres llibreries, i estic content d'haver-lo llegit —i rellegit.
Catalunya i els seus vins només apareixen dues vegades en l'obra de Robinson. Quan parla de la garnatxa diu que "it is particularly important in Priorat and Navarra". Quan parla de vins escumosos, cita el cava, però l'adjectiva amb "particularly frothy" que, fins on jo puc entendre, és francament pejoratiu. Què hi farem!
El que em faria il·lusió, el que m'agradaria de debò, és que alguna persona capacitada escrigués un llibre com aquest des de l'òptica del tastavins català. Un llibre que, sense oblidar el sistema de referència del món dels vins del món, donés pautes per a conèixer, tastar, valorar i classificar els vins catalans, per tal de poder-ne gaudir amb més plenitud. Un How To Taste on l'origen de coordenades no fos Londres sinó Barcelona (o Porrera, o Vilafranca...). Un llibre que ens guiés a l'hora de comprendre i discernir el macabeu i el xarel·lo, la garnatxa blanca i el monastrell, el roure francès i el castanyer, el sauló i la llicorella, la carinyena i el sumoll, les vinyes de coster i les de terrassa... totes aquestes coses que la Jancis Robinson no ens explica pas.
