El neguit de voler tastar els dos vins que s'anomenen Gran Angular i estan fets amb la varietat incrocio Manzoni ha estat el pretext per anar a Mas Comtal i (tornar a) tastar la seva gamma de vins blancs.El díptic que acompanya les ampolles de Gran Angular explica que es tracta d'una nova línia —de caràcter més experimental— dintre del catàleg d'aquest celler d'Avinyonet del Penedès, que ja té una trajectòria prou llarga i respectada. Amb aquesta nova col·lecció de vins reivindiquen —segon em diu l'Albert Milà— el dret a crear en llibertat vins singulars.
De moment, tenim dos vins que incorporen raïms d'unes vinyes joves d'incrocio Manzoni —incrocio, no pas incroccio!—que són a tocar de la bonica masia on hi ha el celler. La diferència entre els dos vins ve de la criança i de la incorporació, en un d'ells, de raïm chardonnay.
El Gran Angular Incroccio (sic) Manzoni 2010 ha estat fermentat en inoxidable i criat durant tres mesos en cups amb les mares. És un vi d'un to molt transparent que m'ha agradat força. El nas és poc marcat, però net, incisiu, i a la boca s'hi nota una acidesa molt viva, que es combina bé amb una certa sensació embolcallant que, sense ser untuosa, és consistent, ampla. És equilibrat, subtil, lineal, precís, agradable.El Gran Angular Incroccio (sic) Manzoni Chardonnay 2010 —només 1.300 ampolles d'un vi criat quatre mesos en bótes de roure hongarès— és aromàtic (cítric, algun lleu fumat i alguna nota de criança, tot ben equilibrat) i saborós, amb força cos i una acidesa potent, ben integrada. Ens dóna una mica més de plenitud i de complexitat que el seu germà, a costa d'una mica menys de tensió. Crec que hom pot preferir un o l'altre, depenent de quines coses valorem més o quin aspecte ens vingui més de gust en un moment donat. El lluç d'ahir al vespre, per exemple, s'adeia d'allò més amb aquest blanc de criança que tan bé combina un cos ple i un puntet de greix amb una fresca acidesa.
Ja he dit, però, que el tast d'aquestes dues novetats de Mas Comtal m'ha servit també per a "repassar" els vins blancs d'aquest celler. El resultat ha estat que m'ha sorprès la seva gran qualitat i ara em reca tot aquest llarg temps en que he estat allunyat dels vins d'aquest celler tan sòlid. El Mas Comtal Pomell de Blancs 2010, per exemple, és magnífic! El fan amb xarel·lo i chardonnay i és bonic al nas, amb una mica de pell de llimona i algun indici com de greix, suggeridor. Vigorós, fresc, consistent, saborós, prou llarg i amb vores arrodonides. Tens.
I acabaré amb un vi blanc que m'ha produït estupefacció. És el Petrea Blanc 2005, un vi de chardonnay amb un 15% de xarel·lo, criat deu mesos en roure hongarès, de característiques excepcionals. És un vi de consistència contundent, que potser no agradarà tothom, però que a mi m'ha semblat interessantíssim. És daurat clar i d'aroma potent, lleument licorosa, clarament terciària, però no pas fustenya ni, encara menys, cansada o fada. Hi ha fondària i maduresa neta, i a la boca és com una esfera immensa i persistent que ens entapissa, com un cos sense arestes, gràvid, untuós, de textures generoses. És d'aquells vins que es manté temps i temps a la boca i que, per les seves virtuts, pot justificar ben bé una ampolla màgnum.
