Parlo del barri de Kitsilano, a Vancouver, a la costa oest del Canadà, on estic passant una temporada. La meva feina comporta aquesta mena d'estades fora de casa —hi ha qui parlaria de servituds, altres ho considerarien un privilegi. Per a mi, viure temporades relativament llargues —fins un parell d'anys— en indrets ben diversos (Wisconsin, Toronto, Zürich, Göttingen, Kyoto, Vancouver, Ohio, Lausanne, Aberdeen...) ha estat una vivència que veig, retrospectivament, com una font de coneixement i d'experiència, clarament positiva.
Ara fa un mes que sóc aquí i una de les poques coses que em requen és que he deixat una mica de banda aquest bloc de Vins de Catalunya. Tampoc no estic tastant —és absolutament lògic— vins catalans, sinó que ho estic aprofitant per repassar els vins de la vall d'Okanagan, una regió de British Columbia amb unes condicions excepcionals per al conreu de la vinya, en la que hi ha un gran nombre de cellers que fan productes de bona qualitat i, en alguns casos —Osoyoos Larose, Painted Rock, Poplar Grove,...— de qualitat extraordinària. En una estada anterior (que havia de durar sis mesos però va acabar com el rosari de l'aurora després de només quatre mesos) vaig poder fer la descoberta personal d'aquests vins i des d'aleshores ocupen un cert lloc en la meva biblioteca virtual d'experiències vinícoles. Ara que els torno a tastar, potser tinc la sensació que l'espectre de qualitat s'ha estirat per la banda de dalt.Parlem de vins catalans a Vancouver. El panorama que veig no és del tot satisfactori. Visitant les (bones) botigues del meu barri he trobat l'Acústic i el Vilosell, alguna ampolla de Doix, de 2PiR i del Trio Infernal, a més d'algun Torres i algun cava previsible. També hi he vist algun vi de Vino, amor y fantasia. Pràcticament res més. D'altra banda, al Vancouver Wine Festival d'aquest any (me'l vaig perdre per poc!), pel que llegeixo al programa, només hi havia els vins de Torres i prou.
Em direu que, objectivament, Catalunya produeix només un petitíssim percentatge del vi mundial. Em direu que aquest vi català d'una botiga de Kitsilano supera infinitament el vi d'Okanagan que hi pugui haver en totes les botigues de Catalunya (tot i que crec que el Osoyoos Larose es distribueix al nostre país). Bé, si i no. Tinc el record d'haver trobat amb relativa facilitat, a Wisconsin i a Vancouver mateix, fa anys, ampolles significatives de Priorat. Ara aquestes ampolles, a primer cop d'ull, no hi són. Potser hem perdut empenta?
