Aquests dies de la Setmana Santa, un cop acabat el parèntesi canadenc, m'he retrobat amb els vins del nostre país. Per exemple, el Gòtia 2004 —el Montsant de Mas Perinet— d'una collita memorable que ara està en una bella plenitud. Un vi poderós que escau a aquests vespres de fred i pluja que la primavera d'enguany ens ha proporcionat.Com correspon a un bon 2004, el vi encara és ben viu. La varietat majoritària és el merlot i realment s'hi nota. Amb la copa al nas les sensacions són de maduresa i també de plenitud. La fusta s'ha integrat completament i les aromes són penetrants, mel·loses, amb personalitat. A la boca m'atrau la textura —lleument untuosa— i els tanins elegants. El glop s'allargassa i fineix amb un puntet amargós.
Obrir aquesta ampolla —no en tinc cap més— i anar-la tastant lentament, compartint-la amb uns amics, ha estat una experiència agredolça. Davant d'un vi de Mas Perinet és inevitable que ens envaeixi una certa sensació de defallença, de buidor. Tots sabem que aquest celler és tancat i les seves vinyes estan abandonades. Beure ara aquest superb Gòtia 2004 és com participar en un delitós i decadent memento mori.
Obrir ara un 2003 comporta una certa incertesa, perquè en aquell any de climatologia tan salvatge es van fer al nostre país vins força bons i d'altres que, prop de deu anys després, no ho són tant. Com a norma general, no és pas una collita de vins elegants i ben equilibrats, però sí que n'hi ha que ens poden aportar sensacions nerviüdes i potents.El dilluns de Pasqua, com a complement del xai, vaig obrir el Clos d'Agon 2003, fet amb els dos cabernets, sirà i merlot, en parts més o menys iguals, i criat fins a vint mesos en roure francès nou. És un vi roig molt fosc, amb ben poca vora, de nas potent en l'espectre de les compotes i sensacions molt madures, gairebé decadents.
Crec que la decantació l'ha ajudat a mostrar millor les seves virtuts: l'amplada i el volum, la textura sedosa, les qualitats d'elixir. A la boca és com una esfera tridimensional, generosa de dolçor de panses i figues, però sense amanerament ni —encara menys— caràcter simplista. Gran i persistent: Persistent en els sentits i persistent també en la memòria.
