Aquesta vinya —recollida, com un clos— i el celler que du el nom suggeridor de Sota Els Àngels són el projecte personal de la María Jesús i en Gay que no fa gaires anys es van instal·lar en aquest vell mas del Baix Empordà amb la voluntat de conrear-hi una vinya i fer-hi uns vins sofisticats i personals. "Sota els Àngels" pot voler dir moltes coses, però l'origen concret del nom —segons m'expliquen la María Jesús i en Gay— rau en la presència, a uns deu kilòmetres del mas, del santuari de la Mare de Déu dels Àngels.
La direcció enològica és d'en Jaume Serra i em sembla que en aquest projecte que va començar de zero, en Jaume Serra va poder desenvolupar-hi tota la seva creativitat i tot el seu coneixement sense constrenyiments ni servituds. A la vinya hi ha carménère, picapoll, merlot, carinyena, sirà i cabernet i la viticultura té fonaments biodinàmics. En particular, la presència, una mica insòlita, de la varietat carménère, pot tenir una part de responsabilitat en el caràcter diferenciat i atípic del seu vi negre.L'acurada elecció de les fustes de criança, el disseny —sobri, elegant, discret— de l'etiqueta de les ampolles, l'ambient —plàcid, bonancenc— del mas i el celler, la voluntat de la María Jesús i en Gay de treballar sense concessions ni grandiloqüències, fan pensar que el producte final tindrà una qualitat especial, unes virtuts pròpies.
He tastat els vins de Sota els Àngels en diverses ocasions —a casa meva, al celler, a la fira Vins de Tramuntana— i ara mateix tinc al meu costat una copa de Sota els Àngels negre 2007 que m'incita a escriure les lloances d'aquest celler.
Hauríem de començar pel vi "menor" del celler, que és el Desea 2008, amb tres quartes parts de sirà i la resta merlot i una mica de carinyena. Hi noto fruita fresca sobre un fons torrat, sense agressivitat, fins amb un cert caràcter "atlàntic". A la boca és molt fluid, amb recorregut i qualitat i un equilibri impecable entre fruita i criança. M'agrada, però encara m'agrada més el Sota els Àngels blanc 2010, que és fet meitat i meitat de viognier i picapoll, criats tres mesos en roure francès amb les mares. El recordo —ni vaig escriure notes ni, ai las!, el tinc ara al meu davant— intens i cremós, amb molta estructura, delectable.
El Sota els Àngels negre 2007 té carménère i merlot a parts iguals i la resta és sirà, cabernet i carinyena. Ja em va semblar excel·lent al celler, però sempre m'agrada contrastar les sensacions que es generen al celler —que sovint són més emocionals que no pas racionals— amb les d'un tast a casa meva, fet a pleret.
Sento com sona "Epigraphs" de Ketil Bjørnstad i David Darling i, ara i adés, acosto el nas a la copa: calidesa elegant, amb algunes notes torrades, complexes, cremoses. No hi ha cap desequilibri, però sí que és cert que descobrir la tipicitat de la carménère en un vi català pot produir una certa desorientació. L'atac és cremós i fluid, una mica sedós. Més endavant, el vi incideix més al centre de la boca, amb tanins suaus i elegants i unes curioses sensacions dolces —que no són dolces, però ja m'enteneu— dintre d'un conjunt molt "bevible", molt bo.
Els que defensem la cultura de la diversitat —que no vol pas dir perdre els orígens—, ens sentim feliços de poder tastar vins com aquest.
