Hi ha vinyes de vint, trenta, o seixanta anys i també hi ha alguna vinya de carinyena molt i molt vella, potser centenària. Des de fa un parell d'anys, en Bonfill Arché Pagès conrea les seves vinyes mantenint-hi la vegetació espontània. Aquest winemaker expert té unes idees clares sobre la viticultura que convé en aquesta zona particular de l'Empordà, una zona —Cantallops, Capmany, Sant Climent, Espolla— que s'ha anomenat tradicionalment Els Aspres i que per a mi representa un terrer ben característic dintre de la DO.
El cel, en aquests dies de finals d'abril, té una lluminositat excepcional i les nuvolades i les clarianes es succeeixen amb gran velocitat mentre en Bonfill m'ensenya els ceps recargolats i revellits d'una vinya centenària que ha incorporat aquest any al celler. Em diu "no podré fer-ne res de bo si abans no aprenc a conèixer-la, a entendre com es comporta i com cal treballar-la". En aquest celler i en el seu factòtum hi ha una interessant combinació de tradició vitivinícola generacional i de ciència enològica, i el resultat final —que es diu Sàtirs, Cartesius i Bonfill— és testimoni de l'èxit d'aquesta combinació de terrer, tradició, tramuntana i enologia.
Des d'aquell moment ja llunyà en que vaig tastar la primera collita del Cartesius, els vins d'Arché Pagès han estat sempre entre els vins empordanesos que més fàcilment han connectat amb els meus sentits. Són vins agradables i que, per dir-ho planament, estan molt bé. Però els vins que he tastat més recentment van clarament força més enllà d'això que acabo de dir. Per exemple, el Sàtirs blanc. És un monovarietal de macabeu i aquests dies he tastat, en dues ocasions, la collita 2011, acabada d'embotellar. Si deixes que agafi aire —i evites que estigui massa fred— et donarà unes aromes molt netes de fruita blanca, fresca i saborosa. Tot hi està ben afinat: acidesa, volum, persistència. És fluid i té trempera, és estricte i omple la boca. És un vi gens trivial, que defuig l'èxit fàcil i que crec que anirà evolucionant cap a una bona complexitat. En Bonfill em va oferir tastar una ampolla de la collita 2008, com a demostració fefaent de la bonica transformació que aquest macabeu pot arribar a experimentar.
Ara bé, hi ha dos vins d'aquest celler que jo m'atreviria a situar en el nivell dels vins extraordinaris. Em van fascinar ara fa un any, quan els vaig tastar per primera vegada, i ara que els he pogut tornar a tastar amb molt més deteniment —mentre escric tinc al meu costat una copa de Bonfill 2007— no em desdic gens ni mica de la meva primera impressió, ans al contrari.
El primer d'aquests vins es diu Cartesius blanc i és un monovarietal de garnatxa blanca amb uns cinc mesos de criança en roure francès. És un vi escàs i, ara mateix, les poques ampolles de la collita 2010 —la que tant em va sorprendre ara fa un any— ja han desaparegut, i la collita 2011 esta encara en un dipòsit del celler. Us recomano que esteu amatents al moment —cap al juny— en que el Cartesius blanc 2011 surti al mercat i n'aconseguiu alguna ampolla. La generositat d'en Bonfill m'ha permès tastar-lo, en primícia, quan encara s'està fent en el celler de Capmany, i he pogut sorprendre'm per les seves aromes espectaculars de fruita dolça i el seus sabors amorosits i plens. Podria esdevenir un vi blanc molt gran.
L'altre gran vi d'aquest celler és el Bonfill 2007 —garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon, 2.700 ampolles— que tinc ara a la copa. És de color vermell molt fosc, però no pas opac, molt bonic. Agraeix una bona estona d'aireig i va generant a la copa aromes llamineres i complexes de fruita molt madura i de compotes i de bosc mediterrani, sempre ben equilibrades amb una criança estricta. A la boca, em sorprèn i m'agrada la seva exacta harmonia entre una fluïdesa lliscant i una potència densa i fresca. Encara pot anar evolucionant cap a textures encara més perfectes, però en aquest mateix moment és ja una imprescindible referència empordanesa.
Hi ha altres coses a dins de les bótes d'aquest celler de Capmany que, quan es converteixin en vins bons i fets, caldrà conèixer. En parlaré quan arribi aquest moment.
