La guia que a mi m'agrada

L'altre dia em van regalar la Guía Peñín de los Vinos de España. Feia anys i panys que no fullejava aquest patracol de més de mil tres-centes pàgines de paper fi, que s'assembla més a un directori telefònic —el llistín, en dèiem, a casa, quan jo era petit— que a la imatge mental que jo em faig del que hauria de ser una guia de vins.

Tot va venir d'una trobada entre l'equip d'aquesta Guía i un grup de blocaires, que tenia l'objectiu de mostrar-nos les excel·lències de la manera de treballar d'aquest equip. Tanmateix, ens varen regalar la Guía, però més d'un va sortir de la reunió amb més dubtes dels que teníem abans d'anar-hi. Per exemple, la inclusió de publicitat a la guia i —encara més fort— l'activitat empresarial d'assessorament de cellers que després seran valorats a la Guía, planteja un problema greu de conflicte d'interessos.

Encara que acceptéssim que aquest conflicte no té influència en les puntuacions, encara que creguéssim en l'absoluta infal·libilitat de les dues o tres persones que tasten i puntuen els deu mil vins de la Guía, el que és cert és que jo no acabo de veure on és la utilitat de tot això. Tornant al símil d'abans, és com si volguéssim conèixer com són els barcelonins i la resposta fos el llistín de Barcelona...

La guia que a mi m'agradaria és ben diferent de tot això. Seria, per exemple, una guia que s'assemblés a la Guia d'Enoturisme de l'Empordà de Lluís Tolosa, que és un llibre que he estat llegint amb avidesa aquests darrers dies. Us la recomano amb entusiasme. M'hi agraden el format, l'estil, els continguts, les valoracions, el punt de vista, el to de veu. M'identifico amb un alt percentatge del que s'hi diu.

Fa força anys que he anat coneixent mica a mica cada celler de l'Empordà i, de fet, aquest bloc meu va néixer com a bloc de notes de la meva relació amb els vins de l'Empordà. Això em fa ser especialment crític amb qualsevol text que parli d'enologia i de viticultura de l'Empordà i de les persones que hi treballen. Dit això, he de dir que la meva sintonia amb les opinions d'aquesta guia és elevadíssima.

Encara que el títol ho digui, no us cregueu pas que és una simple guia d'enoturisme. Per a mi, és una Guia de Vins, en el millor sentit de l'expressió, en el sentit global. I, per tant, és una guia de vinyes i de cellers i de persones i de la terra on aquests vins neixen i es fan i de la seva història. I també és una guia de restaurants i de visites culturals. Si de tot això en voleu dir "enoturisme", doncs alabat sigui Déu!

En tornaré a parlar, d'aquesta guia modèlica, perquè diu coses que convé comentar. De moment, deixem-ho amb la meva felicitació a l'autor —i a la llarga llista de persones i entitats que, segons consta a la pàgina d'agraïments, han contribuït a que aquest llibre sigui com és. I per tal que no tot siguin flors i violes, acabaré amb una mínima crítica: lamentar que aquesta bella obra hagi sortit a la llum sense la revisió tipogràfica final que hauria esporgat les inevitables incorreccions i errades que sempre s'esmunyen a tot text.