Vull parlar avui d'alguns d'aquests vins. Per exemple, el Blau 2010, que du un 50% de carinyena i la resta és garnatxa i sirà a parts iguals. Quin "tros de vi"! D'aroma poderosa, especiada, agradable i fresca, omple la boca amb volum, amb molt de sabor i amb un bonic puntet cremós. Dic tot això "de memòria": no tinc pas la copa al meu costat —com faig sempre que puc— perquè després de sopar l'ampolla ha quedat buida. Però tinc el vi ben present, i era saborós i franc, amb una potència ben equilibrada i amb un gust que perdura estona i estona a la boca. Vi de plaer —addictiu— però no pas trivial ni simple. Vi que "passa bé" però que ens aporta densitat —densitat de matèria i també densitat de sensacions— i es fixa en el record. Era el vi que encara no coneixia de la trilogia que la Núria López crea al Molar. Els altres dos són el Can Blau i el Mas de Can Blau, dels que ja he parlat en alguna ocasió.
L'altre vi que vull anotar aquí és força diferent, però comparteix amb el Blau les sensacions agradables i directes que comentava més amunt. És un merlot jove que elaboren en Josep Solergibert i la Teresa Serra a Artés, al Pla de Bages. Du el nom de Toc 2011 i conté un 80% de merlot i un 5% de cabernet i la resta és cabernet de la collita 2010 que s'ha criat 10 mesos en bótes de roure francès.Té un color net i lluent i l'aroma és senzilla i directa, fruitada i llaminera, embolcallant —exemplar. Potser és aquest 10% de cupatge amb vi de criança, o qualsevol altra cosa, però hi trobo més profunditat que en altres vins joves. És un vi que em podria retornar la fe en el merlot català, perquè a la boca és net i fresc, immensament bevible, amb fruita i acidesa modèliques. Un vi per beure i gaudir-ne sense mesura —amb addicció.
En Josep Solergibert parla del seu Toc amb modèstia, diu que és un "petit vi", fet a mida per a la restauració. I és clar que no s'ha de comparar amb els grans vins de Solerbibert —dels quals en vull parlar, a pleret i de manera detallada en un article proper. Però és bo que tinguem vins com aquest!
