En José Luis Garcia Ubis va néixer a la Rioja i als vuit o nou anys va venir a Llimiana on el seu pare va fer de mestre. Ell va acabar fent els estudis de metge i en algun moment, després d'una carrera brillant com a anestesiòleg, va plantejar-se la construcció d'un celler a la masia de Perejaia i l'elaboració de vins de qualitat a partir dels raïms de les vinyes pròpies que tenia en diverses parcel·les que hi ha entre el pantà de Terradets (a 400 m d'alçada) i el nucli de Llimiana (a 800 m d'alçada). És el seu fill, en José Luis Garcia Muret qui dirigeix aquest celler —el celler Mas Garcia Muret—, amb l'assessorament enològic de l'Anna Estruch.
El primer vi del celler es diu Unua —"primer" en esperanto— i és un ull de llebre de la collita 2011 que s'ha criat quatre mesos en roure francès nou de bona qualitat. A l'etiqueta hi diu —ai las!— tempranillo i hi figura l'emblema del celler que és una línia que reprodueix la silueta de la serra del Montsec amb l'entalla dels Terradets. És un vi perfumat que transmet sensacions fresques, atractives i equilibrades. Tot hi és força ben posat, amb un lleu toc de fusta neta i aromes fruitades i amables. Quin ull de llebre més ben fet! Em diuen que hi ha una mica de sirà —ho recordo bé?— i el conjunt és saborós, fluid i molt fresc. Sorprenent. Ara mateix, no recordo cap ull de llebre català que m'hagi plagut més que aquest nou vi de la conca de Tremp.
Els finestrals del que serà la sala de tast del celler donen al pantà i als vessants de les complicades serres que hi ha al nord del Montsec d'Ares. La boira encara ho entela tot i arreu hi ha gebre, però el cel ja és blau i aviat les boires s'enretiraran i ens deixaran veure el Montsec. Tinc al davant el castell de Mur. En Josep Lluís m'ofereix una copa del que serà, quan el cupatge s'hagi acabat de definir, el vi principal del celler. És exquisit! Es dirà Muriec —que vol dir rat-penat en pallarès— i ara mateix és un sirà perfumadíssim i immensament arrodonit de la collita 2011 que s'ha criat fins fa poc en roure francès nou i sortirà al mercat cap a la primavera d'aquest any. Caldrà estar amatent, perquè només n'hi haurà unes sis mil ampolles.
Quan marxo del celler, amb el record del que he vist i del que he tastat, pujo fins Llimiana per sentir, una altra vegada, la força del paisatge que es veu del poble estant. A baix de tot, identifico el celler que avui he conegut. L'oracle que duc a la butxaca m'informa que la Masia de Perejaia ja és esmentada al "Diccionario..." de Madoz de 1845 i possiblement en aquell temps ja s'hi feia vi. Brindo per l'any que comença. Que nevi i plogui i hi hagi bona saó! Que les vinyes donin bon fruit! Que aviat ens deslliurem de tot sotmetiment!
