El Consell Regulador del Vi Rosat?

Heu sentit a parlar del Consell Regulador del Vi Rosat? I del Consell Regulador del Macabeu Fermentat en Bóta? Oi que no?

Hi ha vi de moltes menes. Hi ha vi blanc, negre, de panses, de criança, fortificat, escumós, de maceració carbònica, dolç, de gel,... De totes les il·limitades variacions del vi, només n'hi ha una que posseeixi un "Consell Regulador". Ja sabeu quina. Quan ho intento pensar fredament, amb lògica estricta, no ho entenc.

La creació de la DO Cava —no és realment una DO, però tothom en diu així— va ser un nyap i sempre que fas un nyap saps que tard o d'hora acabarà fent aigües per totes bandes. A mi, com a consumidor, aquesta DO no em serveix per a res. És cert que em garanteix un cert procediment d'elaboració, però això és ben poc, massa poc.

Si em limito a allò que és essencial, el que jo voldria que una etiqueta em donés és només això:

1. Informació sobre l'origen geogràfic del raïm, les varietats i el mètode de vinificació.
2. Que un determinat organisme em garanteixi que la informació del punt anterior és veraç.

El punt 2 seria responsabilitat de les DO. És clar que una DO és una organització que pot fer — ha de fer — fa — hauria de fer — moltes més coses, a nivell intern dels seus membres i a nivell de promoció dels seus productes. Però de cara al consumidor els dos únics punts que són essencials són els 1 i 2 anteriors. Dit així, no entenc què hi pinta la DO Cava. No entenc que el vi que es fa pel mètode del cava pugui estar deslligat completament del concepte de territorialitat.

Als punts 1 i 2 d'abans encara n'hi podríem afegir un tercer, força transcendent, que és el de la garantia d'una qualitat mínima exigible als vins de cada DO concreta i de cada tipologia concreta.

Potser sí que, finalment, ha arribat el moment que les DO entrin amb autoritat en el món del vi escumós d'alta qualitat. Aquests dies hi ha coses que es belluguen, però jo no sóc capaç de predir si arribaran a bon port. Ho desitjo de veres. Tinc ganes que se superi aquesta estranya i espúria dicotomia vi–cava, que tanta gent ha acabat assumint con la cosa més natural del món, com si diguéssim vi–cervesa. Tinc ganes que el nostre vi escumós d'alta qualitat —com tot el nostre vi de qualitat— se'ns presenti amb una indicació clara i inequívoca dels seus orígens, de les vinyes i els terrers concrets on ha nascut.

I aquest desig de fidelitat als orígens em porta a fer esment que fa ja prou temps que és absolutament peremptori procedir a admetre —i potenciar— les indicacions geogràfiques "en cascada", del tipus Priorat > Porrera > la Garranxa > Vinya de la Tena o també Empordà > Serra de l'Albera > Cantallops > Vinya de S'Alou —per posar dos exemples, una mica aleatoris.