És recomanable que, si un dia anem de Gratallops a Torroja, ens aturem un moment i contemplem el coster d'on surt aquest vi. I encara és més recomanable que, quan ho fem, tinguem a mà el valuós llibre El curiós món dels vins del Priorat, d'en Ferran Mestres, que dedica un capítol a aquesta vinya:
"Aquest coster va restar abandonat en una data indeterminada entre els anys 70 o 80. La Sara Pérez i en René Barbier [...] van anar gestant la idea de recuperar aquell vessant original i característic. El coster era plantat amb Garnatxa Peluda i Carinyena molt velles que es trobaven en estat crític[...]. Per això era engrescador participar en la recuperació d’aquests ceps, tot i que semblava una tasca ingent. A més aquest coster és especialment fred, humit i obac, la llicorella apareix recoberta de molsa en les parts més frescals. [...] La Partida dels Bellvissos és la força del serè, que puja endimoniat per la canalització natural del riu de Siurana, l’herba humida, el llentiscle del sotabosc d’obaga, la florida primaveral."Però la Partida dels Bellvissos no és només una bonica història del Priorat sinó que és un projecte viu del que n'anirem sentint a parlar en els propers temps. Fa pocs dies, la Sara i en René em van fer conèixer el Partida Pedrer 2011, fet amb les vinyes joves de garnatxa dels Belvissos. Són dues mil ampolles d'un vi aromàtic, fresc, fluid, net i persistent, ple de caràcter, que s'ha fet (parcialment) amb gotims sencers —recuperant, així, una pràctica del Priorat ancestral— i s'ha criat en àmfores de terrissa i en bótes. I encara hi haurà més coses, perquè en René em va dir que estan treballant en un Partida Bellvisos Blanc. Quan la inquietud es troba amb el coneixement en resulta, sovint, l'excel·lència.
Ja no sabré mai si l'obertura d'aquella ampolla de Partida Bellvisos 2005 va ser prematura. La vaig decantar i li va anar bé perquè mica a mica el vi anava generant aromes de tota mena, boscanes, minerals, torrades, complexes i subtils, sense cap concessió a l'amanerament ni a la fruiteta llaminera i fàcil. És un vi que exigeix una lectura atenta i que a la boca és tàctil, ple de matèria i de textura, amb capes sàpides successives. Sòlid i radical. Autèntic i terrenal. Mentre el vaig tastant, em venen al cap unes paraules que em va dir en René, ja fa molt de temps: "Jo no persegueixo la perfecció, percaço l'autenticitat". Torno a passar la paraula a en Ferran Mestres, que ho sap dir millor que jo:
"A nivell aromàtic es pot considerar aquest vi un prodigi de complexitat, un extens compendi del paisatge i la vida d’aquest racó. La Sara i en René [...] cerquen extreure tota la riquesa aromàtica de la pell del seu raïm [...] cercant però una extracció delicada [...] per evitar els murs tànics que dificulten la percepció aromàtica del vi. [...]També fugen de les premaceracions en fred, mètode que consideren artificial i que comporta una certa uniformització de la fruita del raïm i que va en detriment de l’expressió de l’originalitat de vinyes de paisatge únic."Si obriu una ampolla d'aquest vi, us sorprendrà trobar que el tap no du imprès el nom del celler, sinó que només hi ha l'any i la paraula Ariadna. És el nom de la filla gran de la Sara i en René.
