Vaig visitar Can Guilera un dia de gener, fred i ple de nuvolades negres. Hi havia una gran sensació de silenci i els paisatges tenien punts de fuga allunyats. Era un dia rúfol i el poc sol que feia no escalfava gens. L'indret i la masia justificarien el viatge, però hi vaig anar perquè en aquesta masia en Josep Guilera hi elabora alguns vins que cal que apareguin en aquests Apunts d'Enografia de Catalunya. El celler duu el nom de Coma Romà.
Tinc la sort de poder tastar un parell o tres de vins que encara no estan acabats de fer del tot, com un interessantíssim Rosat 2012 d'ull de llebre, de molt bona mena i amb una personalitat ben marcada —és d'aquells rosats que agradaran molt a alguns i més aviat poc a alguns altres: Crec que agradarà als qui, com a mi, els plauen els blancs i no són amics de llepolies superficials. També tasto el xarel·lo nou, plaent i autèntic. Però el vi que destaca per damunt dels altres, el vi sorprenent i recomanable és el Coma Romà Xarel·lo Macerat 2011.
D'aquest vi en Josep només en va fer 784 ampolles —i ara no en queda ni una. Surt d'una vinya de xarel·lo plantada fa uns seixanta anys, que es diu La Milana. Recordareu que Albet i Noya té un vi que du precisament aquest nom, perquè el raïm surt d'una vinya d'aquest mateix veral. Com indica el mateix nom del xi, hi va haver maceració, però va ser molt breu, i una part del vi es va criar uns quatre mesos en roure francès.
Ara mateix tinc a la meva copa aquest xarel·lo macerat de Comà Romà i vaig flairant, ara i adés, el seu perfum de pètals de flor lleument marcits, auster, i aquella miqueta de préssec blanc, atenuat i net. Es beu amb molt de plaer, però té la seriositat del xarel·lo autèntic, de cos sense cantells, que duu records d'ametlla i persisteix a la boca amb un puntet de greix. El tinc al meu davant i em costa de descriure'l, perquè no té estridències ni focs d'artifici, que tot ell és equilibri i una certa gravidesa. M'incita al silenci.
Quan vaig marxar de Can Guilera vaig aturar-me uns moments a la vinya que hi ha a la cruïlla amb la carretera general. Al cel el combat de núvols i llums era espectacular. Seguia fent fred i lluny, nord enllà, s'endevinava la presència del torb. En aquests moments en que el paisatge se t'imposa amb tota la seva energia, desitges amb força que aquest país nostre pugui seguir el seu propi camí, deslliurat de servituds odioses.
