Macabeu del Montmagastre

El Montmagastre és un turó molt característic que hi ha entre el Montsec i la vall del Rialb. Pujant —o baixant— del coll de Comiols us hi haureu fixat moltes vegades. Sovint, tota la vall del Segre està amagada sota la boira i la punta d'aquest turó d'alçada modesta —no arriba als vuit-cents metres— és l'única part del terreny que treu el cap pel damunt. Hi ha les restes d'un castell de frontera —una altra de les fortaleses de l'Arnau Mir de Tost, com els castells de Llordà i de Tor— i una mica més avall hi ha l'antic priorat de Sant Miquel de Montmagastre, que ja s'esmentava als anys nou-cents. És una contrada una mica "secreta", rural i desconeguda, en unes valls —la Baronia de Rialb— que vessen d'història. Hi havia hagut vinya però, fins fa poc, no hi havia res que tingués cap interès enològic.

Molt recentment, a la masia de les Pletes, a tocar del Montmagastre, s'hi ha iniciat una renovació vitivinícola que pot ser interessant. L'Enric Bregolat i la seva família han plantat vinyes i estan treballant en l'elaboració de vins de qualitat. El projecte encara tot just està començant a donart els primers fruits, però ja hi ha un parell de vins joves que es diuen Les Pletes —un blanc de macabeu i un negre de merlot, garnatxa i cabernet— i un parell de vins amb criança que duen el nom de Bregolat. Els he tastat i tots quatre m'han semblat agradables, consistents i ben fets, però el que realment m'ha semblat notable és el Bregolat Blanc 2011.

D'aquest macabeu fermentat en bóta se'n van fer 1.200 ampolles i és un vi molt bo —potser ho dic perquè tinc una certa debilitat (que va a més) pels bons vins de macabeu que s'estan fent al nostre país, però crec que no m'equivoco. És cert que potser marca un pel massa la fusta, però cal dir que va ben acompanyada de notes aromàtiques de tota mena —aquells records discrets de pastisseria, d'ametlles, que tant li escauen. Entra melós i amb força i volum; és tens i sedós, d'acurada acidesa; persisteix amb elegància.

Estaré atent a la collita 2012. Passo sovint per aquests indrets entre la Noguera i la Conca de Tremp i sempre miro el mugró del Montmagastre. A partir d'ara, quan ho faci, pensaré en les vinyes de les Pletes.

[Afegit a posteriori: No hi ha casualitats! Després d'escriure aquest article he sabut que l'Enric forma part de la colla dels 10 sentits. ]