Ara aquell vi ja és una realitat i el podeu trobar al mercat. És fet amb garnatxa i carinyenes de vinyes velles —o molt velles— i s'ha criat només quatre mesos en bóta. Es diu Tocat de l'Ala 2011 i he de reconèixer que, si bé el nom no m'acabava d'agradar, un cop he vist l'etiqueta, que posa l'èmfasi en la paraula «TOCAT», els meus escrúpols han desaparegut.
He passat uns dies a l'Empordà, embadalit en la contemplació de la brotada dels ceps enmig de l'esclat primaveral de la vegetació i, a banda d'altres experiències enogràfiques que ja explicaré, si escau, he obert una ampolla d'aquest Tocat de l'Ala 2011. M'ha semblat encara molt millor —més fet, més sòlid— que quan el vaig tastar l'any passat.
D'entrada diré que recomano que oxigeneu bé aquest vi, si voleu que mostri totes les seves qualitats. Quan ho fa, és magnífic, dens i concentrat, amb força i caràcter. Genera molt de sabor i té textura i cos molsuts, amb sensacions minerals i una llargada que es prolonga una bona estona. El sabor es va desplegant en capes successives, amb records de cacau i presència varietal de la carinyena. Un vi considerable que, a ulls clucs, em diu —que ningú s'escandalitzi!— més «Montsant» que «Empordà».
I caldrà seguir atents a aquesta col·laboració entre en Toni Coca i en Santi Roig perquè a la pàgina web de Coca i Fitó es fa esment d'un cert «Més Tocat de l'Ala» que potser ja és en alguna bóta o algun dipòsit de Mollet, esperant el seu moment...
