Tinc desades algunes ampolles d'aquests vins i l'altre dia vaig obrir-ne una de cada, d'unes collites que ja es podrien considerar prou madures. D'una banda, el Mas Vilella 2003 —a l'etiqueta hi diu «serra del Rotllat» i hi ha una roda— i de l'altra, el Finca els Camps 2005 —a l'etiqueta hi diu «serra del Montmell» i hi ha una guineu—. Bé, si volem ser acurats, a l'etiqueta del Finca els Camps 2005 hi diu Serra del «Momtmell», cometent una errada d'impremta d'aquelles que, si es tractés d'algun segell clàssic, faria créixer el valor de l'etiqueta.
El Finca els Camps 2005 m'ha plagut moltíssim. Per la seva força, per la densitat aromàtica que desprenia, per les diverses sensacions elegants que la criança —a la bóta i a l'ampolla— li havia aportat. Hi havia indicis de tabac, de fustes bones, embolcallades per la fruita amorosida i madura —no pas fruita tendra, sinó més aviat fruita cuita i macerada. Que bo que era a la boca! Sedositat lliscant, gran volum, lleugeresa, elegància. Potser un punt de sensació assecant però, fent la suma total, un gran vi de plaer per al que ha valgut la pena esperar fins aquest moment.
A les collites més recents de Mas Vilella hi ha una petita proporció de sumoll, però no sé si en la collita del 2003 també hi havia sumoll o no. En principi, aquest és un vi de cabernet, potser un dels millors del nostre país. Dit això, també he de dir que aquest Mas Vilella 2003 em va semblar com si ja estigués una mica cansat. Cal recordar que el 2003 va ser l'any de la gran calorada i, enològicament, va ser un any de clarobscurs. Ara bé, en aquesta ampolla sí que hi havia molt bones sensacions, un bon nivell de complexitat, un pas de boca sedós, arrodonit i prolongat, una elegància innata. Però no aconseguia emocionar-me. Potser l'havia d'haver obert fa un parell d'anys...
(*) La masia, als mapes i als nomenclàtors oficials, hi consta com a «Cal Vinella» i tenim, doncs, una discrepància curiosa entre el nom oficial de la masia i el nom que li donen els seus actuals propietaris. Casualment, tinc un exemplar de l'obra «Masies de la Bisbal del Penedès i Rodalies» d'en Benjamí Català Benach, que és una obra que fa un repàs històric, gràfic i arquitectònic de les masies d'aquesta zona. La primera de totes és, precisament, «Cal Vilella» —escrit exactament així. Això em fa pensar que la nomenclatura «Can Vinella» és potser un error. Un error molt lamentable perquè, un cop aquest nom s'ha plasmat en els mapes oficials, es va reproduint indefinidament.
