La monjoia que dic es troba arran d'una vinya petita, d'exactament una hectàrea, de garnatxa jove. A la Torre pràcticament no hi ha cap més vinya, si exceptuem una petita vinya vella que hi a al peu de la Mola, entre la canal Fosca i la canal del Mig. Fa molts anys, el municipi tenia una gran quantitat de petites destil·leries que utilitzaven el ferrocarril per exportar el seu producte. Ara ja no s'hi fa vi, però la vinya de garnatxa de la monjoia sí que dóna lloc a un vi força interessant que no havia tastat mai i que ha estat el motiu que m'ha dut fins aquest lloc allunyat de les diverses «rutes del vi», en un dia immensament lluminós de primers de juny.
Em reben en Josep i l'Olga, a Ca la Mònica i, amb una copa d'Orígens 2011 al davant, comencem a parlar de la seva vinya i el seu vi. Jo anava sobre segur, perquè en Nani —que no se li escapa res i té un nas molt fi— ja havia parlat d'aquest vi en el seu bloc Viníssim. El nom oficial del celler és Mont Prior i a les etiquetes hi ha un bonic drac modernista. La primera collita va ser la de l'any 2009 i la vinificació es fa al celler Ronadelles, de Cornudella, sota la direcció enològica de l'eixerida Eva Prim —de qui ja vaig parlar, fa molt de temps, en un article en aquest blog (que, ves per on, és el segon article més «clicat» de tota la història del blog). En surten unes mil cinc-centes ampolles de vi, fet amb la garnatxa jove de la Torre i un quinze per cent de carinyena del celler Ronadelles, criat en bótes de tercer o quart vi. Vam estar tastant el 2011 perquè el 2010 —que és el preferit d'en Josep— ja està exhaurit. Es veu que la vall de la Torre, a uns quatre-cents metres d'alçada té, per influència de la Mola, un clima més fresc que, per exemple, el de Falset, i això es nota en el vi d'aquesta petita vinya.
Explicat així, sembla un projecte «d'aficionats». Quan tastes el vi te n'adones que la cosa va força de veres.
Avui, a casa, he obert una ampolla d'Orígens de Mont Prior 2011 i he pogut confirmar que, l'altre dia, el vi em va agradar per alguna cosa més que per l'influx de l'entorn de la vall de la Torre de Fontaubella que, tanmateix, predisposava al gaudi. Aquest 2011 té força cos i un volum que s'eixampla a la boca i et dóna onades i onades de sabor. Hi ha un bon equilibri i una trajectòria una mica cremosa, ben agradable. Líquid fluid carregat de sabor de fruita madura i delicadament complexa. És un vi amb una presència important que s'allarga molt i molt i deixa a la boca un excel·lent record. Bellament arrodonit. Aromàticament l'he trobat una mica més discret.
Si aneu a la Torre de Fontaubella —a caminar per la Mola de Colldejou o pel barranc dels Estrets o simplement a gaudir d'aquesta raconada privilegiada—mireu d'aconseguir alguna ampolla d'aquest vi: Crec que us vindrà de gust.
