Dic que em sap greu dir això perquè, escampats pel territori, hi ha una colla de botigues que sí que fan les coses ben fetes i no m'agradaria que aquest comentari les impliqués de cap manera. Parlo d'una altra mena de llocs que, malauradament, són la majoria.
Per exemple, el supermercat on compro tot el que em cal d'alimentació mentre sóc de vacances a l'Empordà. Hi compro tota mena de productes i n'estic ben content, pel que fa a la varietat de l'oferta —molt superior a la mitjana— i pel que fa a la qualitat del producte fresc. A l'apartat de vins —important, sobredimensionat— hi ha una sorprenent presència de bons vins de l'Empordà —per sort o per desgràcia. Dic "per sort o per desgràcia" perquè, si deixo de banda alguna ampolla de vi blanc 2012 —que no ha tingut temps de malmetre's— la majoria de les altres ampolles que hi he comprat m'han sortit malament.
Què és el que passa? No em correspon a mi fer el diagnòstic però, encara que la temperatura a l'interior del supermercat és força fresca, suposo que en algun moment de la cadena les ampolles deuen estar sotmeses a alguna calorada o a canvis de temperatura repetitius. D'altra banda, no costa gaire adonar-se que els clients d'aquest supermercat no compren la mena de vins que estic discutint aquí i, per tant, aquestes ampolles es van esllanguint a les lleixes cada dia que passa —malaguanyades!
És trist, però la conclusió és que si un comerç de vins té poques referències, només les que es venen més fàcilment, no hi trobem vins catalans interessants. D'altra banda, si una bona oferta de vins de l'entorn, atractius i singulars, no va acompanyada de (a) una clientela que els compri a un ritme apropiat i (b) una climatització rigorosa i estable, aleshores el desastre està garantit.
Observo com els turistes omplen el carretó amb licors i sangries i amb algunes ampolles de vins sense pare ni mare, mentre passen pel davant de les ampolles d'Arché-Pagès, Olivardots, Martí Fabra... M'agradaria convidar-los a comprar alguna ampolla d'aquestes —potser un Cartesius o un Malaveïna— però penso que si em fessin cas i s'enduguessin a casa una ampolla cansada i oxidada, ombra lamentable del que hauria de ser, el mal encara seria més gran.
