De petit, la mare em feia senyar cada matí, abans de sortir al carrer. Jo hi accedia de manera distreta i, si l'examen m'anava malament o aquell company ganàpia m'intimidava, quin petit consol trobava jo en pensar que aquell dia, potser, havia oblidat senyar-me o ho havia fet sense posar-hi plenament l'ànima!
La superstició ens dóna seguretat quan ens enfrontem a l'horror de la nostra ignorància o al vertigen de l'atzar. Si no ens toca la rifa, ens consolem pensant que és per haver tingut mandra d'anar a comprar el dècim a Sort, o perquè no hem estat prou amatents a triar-ne un que acabi en una "bona" xifra. Una malaltia lletja pot ser la conseqüència lògica del pecat i si invoquem Santa Bàrbara cada dia de tempesta, segur que ens lliurarem del llamp. En dubteu? Tingueu en compte que la meva àvia va seguir tota la seva vida aquesta senzilla precaució i mai no va ser tocada per un llamp. Us sembla poca evidència?
Que n'és de fàcil la superstició i que difícil que és la ciència! Entendre el funcionament dels virus i les lleis de la genètica —i, sobretot, acceptar que no ho sabem tot ni sobre els virus ni sobre la genètica—, això sí que és difícil! Atribuir als astres la nostra sort o els nostres errors, quin consol!
De totes les supersticions —crosses que s'usen per por de la ciència i de la ceguesa de l'atzar— n'hi ha dues —deixant de banda la religió mal entesa— que ocupen un lloc important en la nostra cultura (o incultura) actual. Són l'homeopatia i l'astrologia. La primera consisteix en l'explotació comercial —molt lucrativa!— de l'efecte placebo. La segona pretén que els avatars de la nostra vida vénen condicionats per certes disposicions —sovint més imaginàries que no pas reals— dels astres a la volta celeste.
L'astrologia està entrant amb força al món del vi i ho fa pel mateix camí que han usat sempre totes les supersticions: volen donar explicacions màgiques al que la ciència encara no pot dilucidar completament.
La situació, en essència, és ben senzilla: les sensacions que ens produeix un vi varien al llarg del temps. Obrim una ampolla avui i trobem el vi aromàtic i equilibrat; n'obrim una altra —del "mateix" vi— la setmana que ve i ens sembla que és menys aromàtic i menys equilibrat. Què ha passat?
La major part d'aquestes variacions tenen una explicació psicològica i/o fisilògica, però és possible que hi hagi també variacions objectives en el vi —causades, amb alta probabilitat, per la complexitat de les reaccions químiques que es produeixen a l'interior de cada ampolla, reaccions que la ciència enològica anirà entenent mica a mica. No és gens estrany, doncs, que aquestes variacions s'hagin observat amb més força en els vins no filtrats que s'han elaborat de la manera més natural possible. Atribuir aquestes variacions a la posició —aparent— de Júpiter respecte del trígon d'Àries és, pura i simplement, superstició.
Tinc bons amics que tenen coneixements enològics molt sòlids i que, malgrat això, creuen en aquestes supersticions astrològiques. He de dir que són coses perfectament compatibles. Que un porter extraordinari com en Víctor Valdès es senyi abans de cada partit, ni disminueix el seu mèrit ni —encara menys— demostra que si ens senyem aturarem les pilotes que ell atura...
