Dec a aquesta esglesiola i a una intranscendent errada d'impremta el privilegi d'haver pogut gaudir d'una experiència enològica memorable, relacionada amb un vi fastuós de Torres que es diu Reserva Real.
Es dóna la circumstància que a la pàgina torres.cat, al lloc on es presenta aquest vi, es diu —o es deia— que procedeix d'unes vinyes de la finca de "Santa Maria d'Agulladolç" —un topònim sobre el que no vaig poder trobar cap referència. Vaig posar-me en contacte amb Torres per fer-los esment d'aquesta errada i, com no podia ser de cap altra manera, vaig aprofitar per demanar-los informació sobre el seu Reserva Real —un vi que, si descarto una ampolla de la collita del 1998 que vaig compartir amb uns amics i un parell de tastos que he pogut fer en ocasions aïllades, em resultava força desconegut.
Torres és un univers descomunal, massa gran per aquest blog petit, que es va fent amb dies i hores de parlar amb pagesos i enòlegs, de trepitjar vinyes, de passar estones a cellers de mida humana. Torres, en canvi, té una mida tan gegantina que ultrapassa les limitacions d'aquests apunts i, d'altra banda, algunes de les coses que fa m'interessen ben poc. Cal afirmar, però, que aquest imperi té també al seu interior petits regnes autònoms, comarques amb personalitat pròpia, finques i vins notables —i aquests petits regnes sí que haurien d'aparèixer en aquests apunts. Per exemple, el Mas la Plana —un dels meus vins de referència— ha aparegut mantes vegades en aquestes pàgines.
La meva demanda d'informació va rebre resposta de la Vinyet Almirall —"PR Manger" de Torres i persona d'extrema amabilitat i predisposició a l'empatia— i la seva resposta va venir acompanyada d'una invitació a una entrevista amb en Joan Calvet, que és l'enòleg responsable del Reserva Real i del Mas la Plana. Com hauria dit en Woody Allen, tot allò que sempre havia volgut saber sobre aquests dos grans vins, i no havia gosat preguntar, ara podria tenir resposta. No havien passat ni dos dies i, en un matí rúfol i fred —que va acabar donant pas a un sol benigne i radiant— la Vinyet, en Joan i jo sèiem en el pavelló que presideix, des del capdamunt del seu turonet, l'imperi Torres a Pacs del Penedès.
No va ser una disquisició purament teòrica, sinó que en Joan va il·lustrar les seves explicacions amb quatre exemples pràctics: Reserva Real 2009 —la collita que ara és al mercat—, Reserva Real 2011 —encara en període de criança en ampolla—, una mostra de bóta que anirà al cupatge del Reserva Real 2013, i Mas la Plana 2010 —que està a punt de sortir al mercat. Evidentment, les tres hores a Torres no m'han convertit pas en un expert en Reserva Real, però sí que m'han donat uns certs elements de judici que considero molt valuosos.
Efectivament, el Reserva Real procedeix de les vinyes que hi ha a la finca de Santa Margarida d'Agullàdols. Se'n fan només unes mil cinc-centes ampolles cada any i és un cupatge de cabernet sauvignon —que és la varietat prioritària— cabernet franc i merlot. Si comparem amb el Mas la Plana, haurem d'observar que aquest vi és un monovarietal de cabernet sauvignon, que la seva producció és molt més àmplia i que neix d'un sòl al·lubial —més, diguem-ne, bordelès— mentre que Agullàdols es troba en una zona de pissarres del Cambroordovicià. La vinificació i la criança —no cal dir-ho— es fan amb la màxima cura i sense estalviar esforços ni recursos per aconseguir un vi que, fet i debatut, deu ser el vi més exclusiu del celler. Ara que els he tastat un al costat de l'altre, gosaria situar-lo per damunt del Mas la Plana.
Les meves opinions sobre els vins que vaig tastar aquell dia a can Torres tenen molt poc interès, però no puc deixar de recordar que em va impressionar la seva complexitat aromàtica, la suavitat sense pèrdua de fruita, l'opulència i una certa sensació de perfecció. [Utilitzo la paraula "perfecció" no en el sentit de sublim o immillorable, sinó com un qualificatiu que té per a mi un sentit molt concret que ara no tinc temps de desenvolupar.] És un vi que aspira (i exigeix) una llarga guarda —si bé no tant com aquell 1998 que vaig tastar fa anys. El cabernet del 2013 que acabava d'entrar a la bóta contenia una matèria fruitera impressionant i serà apassionant veure com en converteix en el Reserva Real 2013.
