La meva afició al nostre país i als seus vins —i la redacció d'aquests Apunts d'Enografia— m'han dut a conèixer alguns dels nostres costers més màgics, minerals i rudes. Avui vull esmentar aquí una singular vinya de coster de Bellmunt que es diu el Grinyó. Deu fer cap una hectàrea i mitja, en un pendent exagerat, de llicorella. Té garnatxa i carinyena a parts iguals i els ceps són d'aspecte vetust i noble. Vaig anar-hi cap a l'horabaixa, fa prop d'un any, amb l'Antonio Rodríguez, que em va explicar que es tractava d'una vinya antiquíssima, de les primeres que es van plantar al Priorat després de la fil·loxera. Al fons treia el cap el campanar de Santa Llúcia. Aquesta vinya singular, juntament amb un parell de vinyes més —els Molins i el Mas de Caldera— formen el patrimoni territorial i històric de la família Bartolomé-Vernet i del Celler Bartolomé.
El record d'aquella visita al Grinyó m'ha dut a voler destapar avui una ampolla de Primitiu de Bellmunt 2005, que és el gran vi que l'Antonio elabora al seu celler de Bellmunt, en petites quantitats. Ja sabeu que l'anyada 2005 ha donat vins fenomenals. Va ser una any de sequera i rendiments escassos, d'hivern fred, de retard vegetatiu. Una anyada de gran concentració que, juntament amb la del 2004, forma una d'aquelles parelles extraordinàries i profundament contrastades que de tant en tant ens ofereix la natura.
És un vi d'una mida considerable que a la boca sorprèn per ser immensament bla —utilitzo l'adjectiu bla en el seu segon significat de "suau al tacte, dolç, benigne" (DLC)— i al mateix temps, ple d'un sabor que sadolla fortament els sentits. Persistent, dens i càlid, entapissa la boca i hi roman. Em vénen al cap paraules com nèctar, bàlsam, vellut. Té un punt de cremós, de tridimensional. Em fa pensar en el mite de la fera benigna i dòcil.
M'alegra que tinguem costers com el Grinyó i persones que en sàpiguen treure vins com aquest.
