Temps era temps, la vinya era arreu del nostre país, no necessàriament com una explotació comercial, sinó en molts casos com un conreu per al consum propi. Ara això pràcticament ha desaparegut. No sé si aquells ceps que vaig trobar a les Anoves, a 940 m d'alçada, encara donen origen a alguna quantitat de vi que arriba a la taula del pagès que en té cura. Per exemple, el cens agrari del 2009 parla de 28 ha de vinya a l'Alt Urgell (que inclouen 18 ha de regadiu al Pla de Sant Tirs que m'he entretingut a buscar, sense èxit).
Si voleu pujar a la Mola de Colldejou des de la Torre de Fontaubella, potser decidireu fer-ho per la canal del Corb (podeu seguir, per exemple, l'itinerari que vaig publicar a muntanya.jaumeaguade.cat). Aleshores, en un terreny que també està totalment desproveït de vinya, hi trobareu, a cinc-cents metres d'alçada, a la zona de la cabana de Cal Mitger, una vinya petita que us sorprendrà. De fet, al terme de la Torre només hi ha tres trossos de vinya: aquesta que s'enfila a l'obaga de la Mola, una que hi ha arran de la carretera TV-3001, i la que trobareu quan entreu al poble des del Pradell —i dóna lloc a un vi del què vaig parlar aquí. Es tracta, doncs, de vinyes esparses, malgrat que ara ja no ens trobem a l'Alt Urgell, sinó a la comarca del Priorat.
Ara que escric això i desgrano aquests records no tinc a la meva copa —no puc tenir— l'hipotètic vi d'aquestes vinyes esparses del nostre país. Tampoc no tinc motius per pensar que aquests vins, si existeixen, siguin mínimament acceptables. A la copa hi tinc tota una altra cosa: Abadal 3.9 2007 i em delecto amb les seves aromes potents, confitades, de torrats i regalèssia, amb la seva densitat cremosa, els seus tanins dolços... suavitat, opulència, amplada... Però el pensament corre cap a les vinyes esparses i salvatges que trobem en algun moment, anant d'excursió per les nostres muntanyes.
