Si penseu que amb aquests anys podia haver disminuït el seu entusiasme, la seva vehemència o la seva capacitat d'innovació —en aquell article jo parlava d'una aproximació al vi "more geometrico"— us equivoqueu de ple. Està pletòric de força, satisfet que el seu lideratge en el mètode ancestral tingui ara tants seguidors, i engrescat en una nova sèrie de vins que està elaborant a la Conca de Barberà "amb viticultura del temps de Pere el Cerimoniós". Segueix abominant el enòlegs, la criança en fusta, el vi fet amb raïms verds o collits a màquina ("These liquids are not wines!"), l'excés de concentració ("Reclamo poder beber sin oír: 'Le faltan unos años', 'esperemos a que se abra', 'tiene cuerpo y aroma de cuero' — y demás sandeces que se dicen delante de una copa de vino oscuro como la pez"), l'excés de tanins ("sabe a todo menos a la uva que lo parió"), els que escrivim sobre vi ([they] "don't remember that wine is made from grapes when producing their comments"), els cupatges... És un plaer escoltar-lo parlar de vins!
El vi que vam beure junts el dimarts —el mateix que tinc ara a la meva copa, mentre escric això— es diu Vermell de Peguera 2013. Per entendre aquest vi podem fer dues coses:
- El mètode ràpid i directe consisteix en llegir el que hi diu a l'etiqueta: "Monestrell madur collit i seleccionat a mà, macerat sis dies amb només 50% de la brisa". I això és el que és el vi —exactament.
- El mètode llarg i laboriós —i apassionant— és començar a estudiar la viticultura del temps de Pere el Cerimoniós i preguntar-nos una cosa tan simple com aquesta: Com és que en aquell temps no es parla mai de "vi negre"? I podem seguir amb el "Llibre del Secrets de Agricultura" del 1618 on es classifiquen els vins en "claret de dos dies, claret de tres dies i vermell de cinc a set dies". Per sort, en Rafael ha escrit tot això en un article que us recomano de llegir ara mateix: "El vino rojo o vi vermell".
Aquest vi vermell de sis dies procedeix dels raïms (collits a principis de novembre) d'una vinya entre Poblet i la Serra de Prades i s'ha vinificat a Barberà de la Conca. Dintre d'aquest mateix concepte el seguirà un vermell de vuit dies de cabernet franc i merlot —no pas en cupatge, sinó vinificats conjuntament, com diu en Rafael que s'ha de fer.
Ara que estic bevent —gairebé amb addicció— el vermell de monestrell de sis dies, què us diré? Em fa "recordar que el vi es fa amb raïm", tanmateix. La sensació és completament neta, fresca, saborosa, lleugera (malgrat els seus més de 14 graus), agradable, persistent, directa. L'aroma és notable: només de destapar l'ampolla ja tota la cambra fa olor de vi bo. I és fruitat, però d'una manera peculiar que em costa d'explicar. Perquè no em fa pensar en cap fruita concreta que no sigui el propi raïm. Probablement, això és el que pretenia en Rafael Serra.
