He viatjat al país del morenillo per mirar d'entendre millor el significat i la història d'aquesta varietat que tant m'està emocionant. Sóc a l'obaga de la Serra de Pàndols, a 400 metres sobre el mar, a la vinya d'on va sortir el primer morenillo embotellat —i m'hi ha dut la persona que va tenir la saviesa i el coratge de fer aquest vi. És la Carme Ferrer, del celler Bàrbara Forés, d'on va sortir, fa uns pocs anys, un vi que ens va sorprendre a tots i que molts hem après a estimar. Es tracta —ja ho sabeu— d'El Templari, un "vi vermell" que du una major part de morenillo i una part menor de garnatxa. Va ser, en certa manera, el primer vi de morenillo que es va embotellar, i dic "en certa manera" perquè el morenillo ja hi era, a la Terra Alta i zones properes i, barrejat amb la garnatxa, bé que devia anar a parar a alguna ampolla o altra.
La vinya és a l'indret del Mas d'en Tomaset i deu tenir unes 4 hectàrees. Hi ha garnatxa i morenillo. Ja he dit que el lloc és una mica obac, envoltat de bosc de pinassa, i a l'hivern la carena de Pàndols li lleva el sol una bona part del dia. La vinya és jove, recuperada a partir dels ceps de morenillo que la Carme va trobar en alguna o altra vinya. És una varietat que tenia ben bé tots els números per desaparèixer. Tardana, de gra molt gros i amb poc color, les seves virtuts subtils no podien manifestar-se a la Terra Alta que, fins fa ben poc, (mal-)vivia d'uns paradigmes enològics ben diferents dels que la morenillo podia oferir. Per això mateix hem de celebrar el pas endavant —força agosarat, en el seu moment— que va fer Bàrbara Forés quan ens va oferir la primera ampolla d'El Templari —crec que devia ser a la collita 2007.
Ara hi ha (només) tres o quatre vins a la Terra Alta —és a dir, al món— fets amb morenillo. Per això aquest viatge tindrà tres etapes a tres cellers essencials del país. Cellers que també fan —com fa Bàrbara Forés— garnatxes blanques espectaculars i altres vins monumentals. De fet, amb la Carme no ens podem estar de visitar algunes vinyes velles de garnatxa blanca, ni de tastar aquesta delícia que es diu El Quintà i s'està acabant de fer a les fondàries del centenari i senyorial casal del carrer Santa Anna, a Gandesa.
Arribo al celler al matí, un dia de mercat, però el carrer Santa Anna està ben tranquil. Una mestressa que em veu dubtar al davant de la gran portalada em diu "toqui el picador, que no tenen timbre!". Però la porta és oberta i em trobo amb un edifici notable, amb una entrada a cada banda, que dóna sensació de silenci i endreç. Com tantes cases del nostre país, al subsol hi havia els cups —o trulls— on s'hi feia el vi, que ara s'han transformat en sales de bótes.
En una de les sales de criança tastem el morenillo nou —i també la garnatxa blanca— abans d'entrar a la bóta i abans, és clar, de maridar-se amb la garnatxa negra per donar lloc al Templari 2013. El color és vermell translúcid; l'aroma és delicada, de fruites i flors, de frescor; el glop és encisador. Tot passa en uns instants que persistiran a la memòria, però no sé expressar amb paraules. M'agradaria poder tenir al meu abast, ara que escric aquestes ratlles, una copa d'El Templari. Però la collita del 2011 s'ha exhaurit —és un vi escàs— i la del 2012 encara és al carrer Santa Anna de Gandesa.
