Llegeixo aquestes històries arran d'unes ampolles de vi que he begut aquests dies —un vi que procedeix de Masmolets, un agregat de quatre cases a redós de l'església de Sant Roc, entre Valls i el coll de Lilla, que pertanyia, precisament, a la Universitat de Valls, una institució de la que no en coneixem pas l'erudició, però de la que sí que ens ha arribat el seu zel en exigir que fins els reis compleixin amb les obligacions fiscals...
A Masmolets hi un celler poc conegut que du el nom de Mas Bella, arrel d'uns avantpassats —Maria Bella i Joan Bella— que apareixen citats en algun document notarial antic. Vaig visitar el celler fa un parell de mesos i vaig comprar algunes ampolles dels diversos vins que elaboren. Les he anat bevent al llarg de l'estiu i m'ha semblat que aquest celler fa alguns vins que hem de tenir en compte. Per exemple, els dos vins blancs i, més en particular, el xarel·lo de criança que es diu Bella Blanc Cartoixà 2013.
Ja sabeu que «cartoixà» és una de les moltes denominacions que té el xarel·lo al llarg del nostre país. Aquest xarel·lo, que he estat bevent avui mateix —amb un bonic gall de Sant Pere— m'ha agradat molt i el fet de procedir d'un celler que jo no coneixia, encara ha afegit a la seva qualitat un component de sorpresa. El vi ha passat per una breu criança en bóta francesa i té una tonalitat lleument daurada. Pel que fa a les aromes, m'agrada perquè hi ha un bon equilibri entre les diverses dimensions possibles: alguna fugissera nota torrada, un puntet melós i llaminer, la presència de la fruita madura i fresca, una certa densitat consistent... S'hi nota una acurada acció de les mares, una acidesa cítrica, una sensació de mossec de fruita llaminera. Com olorar un gotim madur, un bol ple de llimes verdes...
L'altre vi blanc del celler també està força bé. És un macabeu-parellada d'aromes sòbries —de pera, de raïm— elegants i netes; i a la boca hi ha una certa puresa fluïda, saborosa, austera, justa.
