Potser sí que ara el vi català «ha fet el tomb»: El darrer informe sobre el consum de vi a Catalunya ens diu que les DO catalanes «guanyen per majoria simple». Pot semblar poca cosa, però és la primera vegada que passa, i és lògic que ens n'alegrem. Però tampoc no hem de caure en el miratge de creure'ns que la «gran paradoxa del vi català» ja està superada. Aquesta paradoxa —que és fruit de la nostra innata tendència a l'auto-odi, l'auto-menysteniment i l'auto-destrucció— és la que ens atorga l'estrany honor de ser l'única regió productora de vins de qualitat del món que —ves per on!— consumeix preferentment vins de fora de la regió.
Matisem-ho amb cura: quan dic que guanyem per majoria simple vull dir que si sumem totes les vendes de totes les DO catalanes superem cadascuna de les altres DO. És ben poc! De fet, si suméssim les dues DO no catalanes que més venen a Catalunya, ja superaríem la suma de totes les DO catalanes. Vaja: que la unió de totes les DO catalanes tindria majoria simple si totes les altres DO anessin separades. Mireu si n'estem, de malament, encara!
Cal seguir treballant intensament. S'ha fet una bona feina a diversos nivells, però manca —escandalosament— la baula final, que és la que posa el vi a l'abast de la mà del consumidor, que certament no compra allò que no pot comprar. M'agradaria saber com es fa, això, però sóc un inepte total en els assumptes del màrqueting i no puc fer altra cosa que seguir escrivint aquest blog que va néixer, ara fa uns cinc anys i mig, com a modesta i personal reacció contra la «gran paradoxa».
Potser no caldria que ho digués, però deixeu-me acabar aquest article posant l'èmfasi en que la fervent invitació que faig constantment a consumir i apreciar els nostres propis vins res té a veure ni amb l'autarquia (en el sentit més pejoratiu de la paraula) ni amb cap mena d'odi o animadversió envers els productes de fora. Mai de la vida! És un privilegi poder gaudir d'un gran mencía del Bierzo, o un sàviament mineral Sancerre. Però aquesta apreciació de l'univers enogràfic cal fer-la sempre des d'un lloc concret, des d'un país que puguem anomenar casa nostra i que haguem trepitjat i estimat profundament. El vi és com un tros del nostre paisatge...
...I si aquests arguments —sentimentals, de terrer i de paisatge— no us acaben de fer el pes, en diré un altre: Cada ampolla de vi català que comprem és una contribució al benestar dels nostres pagesos i a la salut de les terres del nostre país.... I si l'ampolla és d'un dels moltíssims vins excel·lents que tenim, també és una contribució a la salut del nostre esperit.
