El títol parla del pinot i comença plantejant dubtes sobre si els seus estimats pinots de Carneros (Sonoma Valley) podran seguir mantenint el seu caràcter actual —o, fins i tot, seguir existint. I parla del pinot, és clar, perquè forma part del grup de varietats més sensibles a l'escalfament que que ja tenim aquí. De fet, però, el canvi climàtic afectarà totes les varietats —més o menys.
Nicholas ens recorda fins a quin punt el millor vi és com un miracle. Ho és perquè hi ha només una petita finestra en la que les diverses variables que mesuren les virtuts d'un gra de raïm arriben simultàniament al seu punt de saó. Principalment, és clar, els sucres que van creixent i l'acidesa que va baixant, però també els antocians i els tanins i miríades d'altres components —molts dels quals tenen un comportament no-lineal respecte de la llum i la temperatura! Aleshores —i aquesta és la seva tesi—, si la temperatura es desplaça ni que sigui un parell de graus, aquesta finestra pot tancar-se.
A l'article hi ha un mapa del món que ha elaborat un equip de la Universitat de Califòrnia, on es dibuixa de forma força detallada quines regions vinícoles actuals hauran de trobar la manera d'adaptar-se a les noves circumstàncies (canviant de varietats, actuant sobre l'arquitectura foliar, etc.) i quines noves regions vinícoles poden aparèixer (perquè són més fredes). Si fem zoom sobre Catalunya, veiem que totes les zones actuals estan pintades de color vermell fosc («Very likely to require adaptation») i algunes zones properes als Pirineus estan pintades de color blau clar («Very likely to be a new wine region»).
Per tal de saber de què parlem quan parlem, per exemple, d'una pujada de la temperatura de 2 graus, comparem tres localitats:
- Torroja. Mitjana 14.9. Amplitud tèrmica 12.3.
- Espolla. Mitjana 15.1. Amplitud tèrmica 11.3.
- Tremp. Mitjana 12.5. Amplitud tèrmica 14.7.
Mentre llegia aquest article m'han agafat ganes de destapar alguna ampolla d'Encús i he trobat que tenia un -SO2 2012 —sauvignon blanc i una mica de semillon, parcialment fermentats en els ancestrals cups de pedra del celler i amb una llarga criança en bóta. Com el nom suggereix, més enllà de la seva vinificació radical, es tracta d'un vi sense sulfits afegits.
Trobo que és un vi que exemplifica les millors virtuts dels vins naturals —sense caure en les seves misèries. Salvatge i un xic massa evolucionat pel meu gust (havia d'haver pujat al celler a comprar-lo!), però amb unes aromes profundes i meloses, de raïm i de llevats. A la boca, un devessall de sabors contundents, una acidesa fresca de fruita àcida molt molsuda, un lleu torrat. Sensacions tàctils, de textures, impressionant densitat de sabor, matèria viva. Persistència.
Un vi que neix a prop dels mil metres d'alçada, en una de les zones que alguns experts qualifiquen amb un «Very likely to be a new wine region».
