Doncs sí, en Roger ha fet xampany al celler de Vilajuïga, després de setanta anys del Gelamà original. Unes mil ampolles de brut nature de la collita 2013, fetes pel mètode que en diem ancestral, a partir —tanmateix!— del magnífic macabeu del celler. És un vi curiós i atípic que, per dir-ho d'alguna manera «xampanyeja» poc i, per tant, fuig dels paradigmes que més coneixem. Lleuger, delicat, amb un carbònic efímer de fina bombolla, s'hi reconeixen les virtuts del macabeu de Gelamà. Hi ha una lleu untuositat, hi ha equilibri i una llargada persistent. En podríem dir «tranquil». És fresc i melós. L'etiqueta, força impactant, reprodueix un dibuix —que no sé si és originalment antic o simplement imita l'estètica de fa molts anys— que li dóna molta força gràfica.
[Amb aquest xampany cal parar atenció a la copa. Bé, sempre cal parar atenció a la copa, però aquest cas és potser una mica més notori. Jo tinc la tendència a tastar el xampany amb una copa de les que en podríem dir de vi blanc, però de seguida vaig adonar-me que el xampany de Gelamà i aquesta copa no s'entenien gens un amb l'altra. Quan vaig passar a una copa més flautada, tot es va resoldre i el vi s'hi va poder expressar correctament.]
Deixant de banda l'interès que aquest ancestral m'ha suscitat, no cal dir que el gran vi d'en Roger Rius segueix sent el seu macabeu tranquil —sense voler ofendre la seva carinyena deliciosa. Ja he escrit més d'una vegada l'altíssima opinió que em mereix aquest vi, que conec bé des de la seva primera collita. Procedeix d'una vinya de menys de dues ha a la partida de Les Corbes (o Escorbes), plantada el 1950, que es troba just a la intersecció de la carretera de Roses amb la de Llançà.
El Macabeu 2013 de Gelamà té per a mi una significació especial perquè el meu fill va participar, precisament, a la seva verema. Per aquest motiu, l'altre dia, quan el meu fill va venir a passar un parell de dies amb nosaltres, vam destapar-ne una ampolla que jo tenia desada esperant aquell moment. Va acompanyar un memorable arròs de calamarsets i em va reafirmar en la meva dèria que aquest macabeu que fa en Roger és un dels nostres millors macabeus —i això és dir molt!
[Correcció: No és ancestral! Demano disculpes per aquest error monumental, que no sé com és que s'ha produït. El xampany de Gelamà està fet pel mètode tradicional, no pas pel mètode ancestral. ]
