Després d'un tast que vaig fer fa uns dies, penso que potser tindrem ben aviat un nou astre en aquesta constel·lació olímpica. He de dir que considero la meva opinió com a provisional —procedeix d'un tast breu i «a peu dret»— i l'hauré de confirmar quan el vi sigui al mercat i en pugui heure una ampolla.
Es tracta d'un vi del 2013 de Mas Ígneus que encara no té nom (espero que el desafortunat nom «Costers de Carignan» que figurava a l'ampolla que vaig tastar sigui rebutjat). El cas és que el vi em va captivar com poques vegades. Quina riquesa i profunditat d'aromes! Quina fondària insondable de sabor! Quin doll de plaer!
El celler Mas Ígneus ha jugat un cert paper en la meva vida d'aficionat al vi. Vaig iniciar-me al Priorat —fa ja un grapat d'anys— amb ampolles de Scala Dei, Clos Martinet i Mas Ígneus. Buscant entre els meus papers, encara he trobat, per exemple, l'etiqueta d'un 98 de Mas Ígneus. Em sorprèn, doncs, que aquest celler no hagi tingut en aquests apunts la presència que mereix.
Mentre espero que arribi la carinyena sublim de Mas Ígneus, he destapat una ampolla del magnífic Coster de l'Ermita 2012 i, com que l'ocasió s'ho mereix amb escreix, he usat la Zwiesel 1872 Roger Viusà «Priorat» —una copa que haurà de tenir un article complet en aquest blog, un article que espero escriure un dia.
No he de descobrir aquest vi, prou conegut dels que vivim captivats pels nostres priorats. Avui l'he trobat poderós, ple de fruita, net, madur, ben afinat per una criança impecable que ha integrat màgicament tots els components d'aquest gran vi. A la boca és setinat i corpulent, fresc i viu, llarguíssim, sense cap aresta ni màcula que en disminueixi el plaer. Per als adoradors de la garnatxa, una autèntica deïtat, una deessa la virtut de la qual persisteix insistentment en els sentits i en la memòria.
Però també he de dir —i puc equivocar-me— que el vi de carinyena que protagonitza aquest article em va semblar més gran que aquesta molt gran garnatxa. Espero poder-ho confirmar un dia.
