La mutació és inherent a la vida i es produeix sense pausa, però els seus ritmes no són els nostres i per això només veiem una foto fixa d'un mar genètic sempre en moviment. Diuen que al Rosselló, ara fa una mica més de cent anys, una mutació espontània va donar lloc a la
carinyena blanca. M'han explicat que a la banda de l'Empordà que toca a l'Albera, aquesta varietat es va estendre fins el punt de ser la varietat blanca majoritària, ara fa molts anys. Es veu que també n'hi va arribar a haver al Priorat. Després, es va anar perdent ràpidament i ara, si en volem conèixer el caràcter i les virtuts, hem d'anar al Rosselló i al Languedoc —on és poc més que escadussera—... o bé percaçar les poques ampolles que alguns cellers valents de l'Empordà omplen amb el fruit d'alguns escassos ceps vellíssims que encara es conserven.
Ja he parlat manta vegada dels que vinifiquen la ingrata carinyena blanca:
La Vinyeta,
Mas Llunes,
Mas Pòlit, la
Cooperativa d'Espolla,
Vinyes d'Olivardots,
Còsmic, i potser algun altre. Són poques ampolles i, generalment, magnífiques. La seva raresa les fa encara més precioses. N'he destapat algunes els darrers dies i vull donar-ne notícia en aquests
Apunts.
Per exemple, el
Singulars 13.01 de
Mas Llunes, que neix en una vinya molt vella en un coster de pissarra. És un vi que ara està en un moment magnífic. Sorprèn trobar tanta aroma en una varietat tan poc exuberant. Hi ha una mica de fumats, de cítrics, d'herbes com el fonoll o la farigola —però tot és discret—. A la boca hi trobem una dialèctica tensa entre l'acidesa desfermada —típica de la varietat— i unes notes untuoses i sàpides molt agradables. Hi ha volum i puresa —rectitud—, discreció, elegància i tremp. És un referent en l'exclusiu club dels vins de carinyena blanca.
A La Vinyeta vinifiquen la carinyena blanca d'una vinya de noranta anys i, per al nostre delit, no paren d'experimentar i d'oferir-nos ampolles que exploren les potencialitats d'aquesta varietat en totes les direccions possibles. Per exemple, el
Microví Carinyena Blanca Brisada 2014, de la que només n'han fet 378 ampolles. És un vi radical, sorprenent, poderós. Mineral —molt mineral, mineral com la pedra, «pedregós»—, sever, complex, amb algunes aromes d'herbes de les que hi ha a les nostres pinedes vora el mar. Hi ha i volum i un indici de terra, una fantàstica puresa aspre i una dolçor que es va transformant en un ventall de tonalitats amargoses. Un tros de vi, esquerp i magnífic!
I, en un altre extrem de l'espectre, tenim el
Microví Carinyena Blanca «Torrats» 2014, també de
La Vinyeta. Aquest qualificatiu de «torrats» fa referència a la criança de tres mesos en bótes de roure francès de torrat mitjà, amb les mares i amb
battonage. Hem d'esperar, doncs, una carinyena blanca amb la complexitat i el setinat que hagi adquirit en aquesta criança en fusta. El to és groc clar i sí que hi pots descobrir unes aromes subtils que assenyalen la fusta, però la integració és perfecta i ens ha de fer reflexionar sobre la capacitat de la carinyena blanca per millorar en bóta.
En contrast amb el vi anterior —el brisat— en aquest exemple hi ha menys
radicalitat, menys sorpreses —en una paraula, més classicisme—. Préssec
d'aigua, marcada acidesa cítrica, sabor plaent i dens. Només mig miler
d'ampolles, que també han nascut a una vinya de noranta anys, una de les
poques que ens queden d'aquella mutació que, en un altre temps, va
omplir la banda més septentrional de L'Alt Empordà.
És molt difícil d'entendre que la DO Empordà no autoritzi aquesta varietat ancestral, significativa, singular i, per si amb això no n'hi hagués prou,
distintiva.
