Després de la missa, la festa comença amb la «subhasta de la fusta». Segons m'han explicat, els vilatans deixen a la porta de casa seva llenya a discreció, aquesta llenya s'aplega a la plaça —quan hi vaig ser jo n'hi havia una bona quantitat— i el lot complet es subhasta entre la gent que fa rotllana al contorn de la plaça. A banda de la llenya, hi ha veïns del poble que treuen a subhasta pastissos o llaminadures que han fet a casa —els tradicionals redorts de Bot—, fruita, verdura, vi, oli. L'espectacle, senzill i natural, és ben bonic de veure: els qui tenen alguna cosa per subhastar, van donant voltes cantant-ne el preu i esperant que les successives ofertes el vagin fent pujar. D'aquesta manera es subvenciona la festa.
 |
| Bot: subhasta de la fusta. |
A la tarda, la festa es fa a la cooperativa i el protagonisme és per als vins i l'oli. Una munió de botencs fan cap al celler cooperatiu on hi troben el pa, l'oli nou, el pernil, la botifarra i, tanmateix, els vins. Els forasters érem ben pocs. La temperatura era freda —com ha de ser en la festa d'un dels barbuts— però jo vaig trobar-hi un caliu extraordinari. A les converses amb els pagesos vaig aprendre moltes coses sobre aquesta subzona de la Terra Alta —les ondulades vinyes de la vall del Canaletes, els barrancs que hi desaigüen, les oliveres mil·lenàries de la varietat empeltre, la vida de la Cooperativa...
Se'm fa difícil explicar en poques paraules la transcendència de l'Agrícola Sant Josep —transcendència per a Bot, per a la Terra Alta i per al nostre país vitivinícola—. Cinc-centes hectàrees de vinya, més de tres-cents socis (en un poble de sis-cents habitants!), prop de dos-cents viticultors, vi (tres milions i mig de quilos de raïm), oli, ametlles, préssecs, olives, secció de crèdit, economat, un equip de direcció jove, dinàmic i efectiu... L'Agrícola és una part consubstancial de la vida d'aquest poble.
Parlem de vins, com escau a aquest blog, que dels vins de Bot en podríem dir moltes coses, totes elles positives. Qui no ha begut alguna ampolla del seu Llàgrimes de Tardor negre? Però la cooperativa té molts altres vins menys coneguts que caldria reivindicar. Per exemple, el Llàgrimes de Tardor Blanc, una extraordinària garnatxa blanca amb una llarga criança en bótes noves de roure francès. O el gran Plana d'en Fonoll Selecció que, en un article en aquest blog, jo vaig anomenar La joia de Bot. També, la gamma dels diversos Plana d'en Fonoll, o el Novell de Bot, la garnatxa jove de què vaig parlar en aquest altre article. I encara, last but not least, el Brau de Bot en Bag-in-Box.
D'alguns d'aquests vins i de la seva significació, en parlaré en algun article proper. I quan parlo de «significació» no em refereixo només al vessant purament organolèptic o hedonista, sinó que vull dir que sovint crec que les institucions com la cooperativa de Bot i altres de similars que tenim al país podrien jugar un paper crucial en la necessària normalització del consum de vi català. És un tema prou profund com per deixar-lo per a altres articles successius.
 |
| Bot a la vall del Canaletes, amb el Puig Cavaller a la dreta. |
