Esperonat pel que vaig tastar aquell dia, i pel que vaig intuir-hi, quan vaig tenir temps vaig arribar-me al celler Castellroig i vaig comprar algunes ampolles. Per exemple, una ampolla de Terroja 2013 que vull deixar reposar un o dos anys, o una ampolla del Sabaté i Coca Reserva Familiar 2010 que, com que és un espumós fet íntegrament amb xarel·lo, és adient en aquesta sèrie d'apunts (vegeu «Pur xarel·lo —1—») que volen anar repassant els nostres espumosos 100% xarel·lo.
És el vi espumós més gran del celler que recull el millor xarel·lo d'una vinya molt vella. Una part del raïm fermenta en bóta i els pocs milers d'ampolles que se'n fan segueixen una llarguíssima criança. L'ampolla que vaig destapar ahir havia estat degollada el passat mes de novembre.
És un vi amb molt de cos i molta força. Però hi ha en ell altres coses més enllà d'aquesta primera evidència. El color és d'un groc marcat, la bombolla és petita però té energia, l'aroma esclata i es fa present i va evolucionant a mida que el vi va fent estada a la copa. Pur xarel·lo i xarel·lo pur, madur i inequívoc. Préssec d'aigua, fonoll, alguns records de flors, d'herbes. No es decanta gaire cap els torrats ni els fruits secs —i ja m'està bé que no ho faci—. A la boca hi ha l'austera densitat i l'estructura del bon xarel·lo. La bombolla està molt ben posada al seu lloc i dóna el necessari contrapunt de frescor. És dens sense ser untuós. El seu sabor tan madur roman llargament.
En Marcel Sabaté també és un dels nostres «mestres del xarel·lo» i conèixer les seves obres és un plaer.
