Això que he dit també s'aplica al darrer sumoll que he tastat: L'Infiltrat 2014 de Mas dels Clavers —o de Can Gallego, com li vulgueu dir—. Resulta que les escasses tres-centes ampolles d'aquest vi procedeixen una antiga vinya de.... parellada! L'explicació és que aquesta vinya del Joaquim, de parellada, vella dels anys seixanta del segle passat, conté al seu interior uns antics ceps de sumoll que, amagats —infiltrats!— al seu interior, han sobreviscut tot el que ha calgut fins poder arribar avui a les nostres copes. Per retornar-nos el sabor del sumoll, ara que, afortunadament, el sabrem apreciar. Un sabor que ben fàcilment podria haver-se perdut per sempre, com ha passat amb algunes altres varietats que havien estat ben comunes al nostre territori.
L'Infiltrat m'ha semblat una petita delícia. L'han fet amb llevats autòctons i, segons diu l'etiqueta, «sense additius enològics i amb molt poc sulfurós». Cinc mesos de bóta al petit celler de la vora de l'Anoia, prop de Sant Jaume Sesoliveres, han donat un vi d'una exquisida puresa. L'hem begut en unes Riedel Borgonya i l'hem acompanyat —la companyia ha estat recíproca, és clar— d'una llaminera orella de porc amb mongetes del ganxet.
El color és ben pujat i les aromes són agradables i netes, de les que s'ensumen a pleret i donen frescor d'herba, d'aquelles prunes vermelles —o cireres— ben dolces i, al mateix temps, deliciosament acídules, que esmussen imperceptiblement la boca quan els mossegues la pell. Té, com correspon al millor sumoll —aquesta varietat tan i tan rebeca!—, un rerefons que en delata els orígens. Però tot ell és precís, subtil, fluid i pur, amb uns tanins elegants i un caràcter que aconsegueix ser, simultàniament, fred i atractiu. M'hi deleixo. Quin plaer poder assaborir avui aquest fluid fresc i aquests tanins ingràvids, i l'endemà, sense canviar de país, aquells altres vins densos com la compota, de cos voluptuós i opulent! Avui, però, ens ha vingut de gust aquest sumoll elegant, graciós, dret com un escaire.
