La primera vegada que vaig tastar el Guillem Carol Millenium Brut 2006 va ser a cegues. Jo formava part del jurat en el tast de finalistes d'uns premis i aquest vi se'n va endur el primer lloc de la seva categoria. Des d'aquell dia l'he pogut tastar amb ple coneixement diverses vegades, fins que vaig anar a Can Parellada —al veïnat de Corral del Mestre, on hi ha celler on es crien aquests vins espumosos tan notables— i vaig comprar l'ampolla que avui hem compartit a taula.
És un cava brut, amb una llarguíssima criança. Lamentablement, l'etiqueta és molt escarida i no ens informa de la data de degollat ni del cupatge, però a la web del celler expliquen que conté, en aquest ordre, parellada, xarel·lo, macabeu i chardonnay, i parlen d'una criança de seixanta mesos. Com ha passat les altres vegades que l'he tastat, m'ha tornat a semblar un gran vi i m'ha proporcionat —ens ha proporcionat— una estona de plaer i bonhomia, fins i tot de pau i deixondiment dels sentits —que és del que es tracta, oi?—.
Com que sóc tan cagadubtes a l'hora de triar una copa per als xampanys, al final m'he decidit per les Riedel Vinum Chardonnay que, si més no, no li han fet cap mal. El vi és d'un groc suau i la bombolla és molt fina. L'aroma és extraordinàriament neta —que no vol dir simple— i, si bé hi podem trobar alguns plaents indicis de la seva llarga criança —allò que en diem brioix, allò que en diem ametllats— a mi m'ha agradat molt la seva fresca netedat, la seva puresa, virtuts que cada dia valoro més en els vins que vaig bevent.
A la boca, les sensacions de riquesa i plenitud són molt poderoses. Esplet de sabor i pessigolleig de la fina bombolla! Opulència equilibrada. Tremp i precisió. Paradigma del bo i millor que pot donar la llarga criança. I quines virtuts i quin equilibri que hi aporten les bombolles, que acompanyen el vi i n'amplien el plaer, sense emmascarar-lo!
Nosaltres sí que hem tingut, avui, un primer premi!
